Els ratolins amb cant d'ocell

Que un lloro articuli alguna paraula de les que fem servir nosaltres habitualment, és una pràctica a la qual ja ens hem acostumat. Que els grinyols d'algun gos s'assemblin també a algun dels nostres termes no és un fet nou. Les noves tecnologies i les xarxes socials ens han fet descobrir històries singulars amb les què el món caní d'arreu ens obsequia de tant en tant. Sempre sobta descobrir animals amb rols que no els són propis. Però que aquests ratolins puguin cantar com ocells... és un pas més en la consecució d'una arca de Noè musical en què cada espècie tingui un rol específic dins l'orquestra resultant.

El ratolí que canta és fruit de la casualitat.

Ho asseguren els investigadors de la Universitat japonesa d'Osaka que han creuat ratolins genèticament modificats propensos a les mutacions en el marc del 'Projecte de ratolí evolucionat'. Asseguren, això sí, que la cantarella es transmetrà a futures generacions. Actualment el laboratori ja compta amb més d'un centenar d'aquests rosegadors cantaires per a noves investigacions. Inicialment, més aviat comptaven trobar-se amb mutacions físiques (de fet el projecte ja ha obtingut animalons amb extremitats més curtes i altres més allargassats del que és habitual); per això també ells van mostrar-se sorpresos. Més que no pas preocupats pel que tenen entre mans, ells estan satisfets pel resultat obtingut, una evolució que és el producte de l'enginyeria genètica i amb la qual esperen avançar en el coneixement dels orígens del llenguatge humà. Estudis amb aquest mateix objectiu s'havien fet ja abans amb aus, però els ratolins aporten dades més interessants pel fet de ser també mamífers i de ser molt més propers a l'ésser humà quant a les estructures cerebrals i a alguns aspectes biològics. Sempre que hi ha bestioletes entremig, i per molt que sigui en nom del progrés científic, fa mal pensar en els experiments frustrats que han quedat a mig camí, o aquells altres que han arribat al final del trajecte però que esgarrifa pensar de quina manera...

Imagineu-vos què deuen pensar tots els companys de gàbia quan senten cantar el ratolí! I la vergonya que pot sentir ell en adonar-se que, per bé que canti, sempre dóna la nota... O imagineu-vos, també, la reacció de qualsevol persona que no estigui al cas d'aquesta singularitat. Segons qui se'ls trobi, es pensarà que s'ha llevat en un planeta que no és el seu. Si Darwin aixequés el cap... probablement s'ennuegaria amb totes les seves mateixes teories de l'ensurt!

Oriol Solà i Prat