Reapareix la llúdriga a la capçalera del riu Anoia després de dècades desapareguda

ACN/Mar Martí

La llúdriga era una espècie que es considerava extingida al tram nord del riu Anoia. El biòleg Eudald Pujol ha explicat a l'ACN que era un mamífer que "feia moltes dècades que es considerava desaparegut en aquesta zona". Ara, en canvi, la detecció dels exemplars adults i la cria referma la idea que la llúdriga "s'ha tornat a establir al riu Anoia". Segons Pujol, això es deu, en gran part, "a la millora de l'estat ecològic del riu".

El biòleg explica que les llúdrigues s'alimenten principalment de peixos i crancs de riu. En aquest sentit, exposa que al riu Anoia, a diferència del que passava fa uns anys, "cada cop s'hi observen més peixos i això té una vessant positiva en la resta de l'ecosistema". De fet, a banda de les llúdrigues, Pujol diu que també s'hi veuen cada cop més bernats pescaires i blauets.

Un argument més per rebutjar les línies d'alta tensió

La descoberta de les llúdrigues ha donat un argument més a l'Ajuntament de Jorba en la seva lluita contra les línies d'alta tensió que hi ha projectades al seu terme municipal i que formen part del projecte Matacan Solar. Es tracta d'un parc solar de més de 50 hectàrees que afecta els municipis de Sant Martí de Tous i Jorba. A Jorba, però, la major afectació és la línia d'evacuació projectada, que travessa el municipi de punta a punta, i amb dues torres d'alta tensió que s'ubicarien a la vora del riu.

L'alcaldessa de Jorba, Pilar Queralt, diu que fa anys que el municipi treballa per la "recuperació ecològica" de tot el seu entorn i la reaparició de la llúdriga n'és un exemple. "Això ens referma en la nostra intenció de demanar que les línies d'alta tensió siguin, com a mínim, soterrades i que malmetin el nostre entorn el menys possible i que també destorbin el menys possible la biodiversitat que tenim".

Queralt defensa que la implantació de les energies renovables s'ha de fer "de manera pensada" i "preservant el màxim l'entorn". Per això, l'alcaldessa reclama que la Generalitat faci un plantejament a nivell de país "de manera acurada" i que "no es malmetin coses de forma irreversible". "És evident que les companyies promotores dels parcs fotovoltaics i de les línies només els interessa la seva rendibilitat i a nosaltres el que menys ens preocupa és la seva rendibilitat", explica Queralt, tot defensant que "allò que més ens preocupa és el benestar del nostre poble i del nostre entorn".

Es dona el cas que el projecte de Matacan Solar va rebre llum verda de la ponència ambiental, tot i que encara falta fer l'aprovació del projecte constructiu i també hi ha pendent que l'empresa presenti el projecte de la línia d'evacuació del parc. Inicialment la línia anava lligada al projecte, però l'empresa la va retirar i encara s'està a l'espera que la presenti. Per tot plegat, l'Ajuntament de Jorba encara no sap quin traçat tindrà finalment aquesta línia, tot i que expliquen que el projecte inicial "era molt recte, no aprofitava cap camí i feia malbé molts espais". "Ara hem de veure què proposa finalment l'empresa i si ens presenta un soterrament total o no", explica.

De la seva banda, el biòleg Eudald Pujol explica que, a part de l'afectació que pugui tenir en la població de llúdrigues, les torres de molt alta tensió sí que podrien afectar el falcó pelegrí i el ducs que "apareixen de tant en tant en una zona de petits penya-segats de Jorba". Pujol diu que aquestes línies comporten un perill per aquests animals per risc que tenen de col·lisió o també per electrocució. A més, exposa, depèn del traçat que tingui la línia també malmetria alguns boscos de ribera "molt importants" per a la biodiversitat de la zona.