La rebotiga de la festa

CARLES PAUNÉ - OTGER GABARRÓ

M.ANTÒNIA BISBAL

Moixiganguers d’Igualada

La podeu trobar normalment a la paradeta de Moixiganguers, oferint-vos tot tipus d’articles relacionats amb els castellers igualadins, però també formant part de la pinya. Ella és la Mª Antònia, una apassionada dels castells. Porta des del primer any a la colla igualadina i n’ha vist de tots colors, reconeix que no és el mateix veure el castell des de fora, que viure’l des de dins la pinya: “Des de fora pateixo més” confessa. Des de la seva posició es fa evident el contrast entre estar dins o fora. S’encarrega de la paradeta i compta amb el suport d’unes tres persones que l’ajuden amb la venda de samarretes, mocadors -brodats per l’Encarna, mà dreta de la Mª Antònia-, diademes, imants, i llibres... La seva clientela acostuma a ser gent d’altres colles o fins i tot gent del públic als quals ha agradat l’actuació; també pot ser que els agradi el disseny de les samarretes. “Un altre punt de comercialització són els intercanvis de mocadors que fan entre castellers de colles diferents” apunta la Mª Antònia. La botigueta dels morats ha recorregut centenars de quilòmetres: Lecco, País Basc, a part de totes les diades en les quals els Moixiganguers participen regularmnent per Catalunya.

MONTSE BÒRIA

Petits Diables d’Igualada

La Montse és la persona encarregada de dur el carretó dels Petits Diables d’Igualada. Ha trepitjat molts carrers empenyent la pólvora sobre rodes i ha viscut molts correfocs durant els dos anys que fa que hi és. Tot va començar perquè els seus fills estaven fascinats pel món del foc, malgrat que a ella li feia un cert respecte, va decidir unir la família a la colla. “Portar el carro dels petards m’agrada perquè no estàs dins el foc, però en canvi pots gaudir igual de la festa” afirma. No és una tasca tan senzilla com a algú li pot semblar, ja que al seu interior s’hi guarda material inflamable. Durant aquests esdeveniments s’ha de dur el carretó tancat i obrir-lo amb la màxima prudència, no seria el primer cop que entra un petard a l’interior d’un d’aquests. Responsabilitat és el que apunta la Montse que no pot faltar. També apunta que els correfocs no són un perill, no han tingut mai cap ensurt destacat. En cas que hi hagi algun problema, ella és l’encarregada d’atendre als que hagin sofert alguna cremada; dins el carretó s’hi amaga una farmaciola. A més a més el seu paper a la colla no només es limita als correfocs, sinó que la Montse també és l’encarregada del vestuari dels Petits Diables.

NÚRIA MUNERA

Grallera de Dessota

So de gralles, tambors redoblant... ella hi està més que acostumada. La Núria és la Cap de grallers de l’Associació Cultural Dessota, una de les colles geganteres i d’imatgeria de la ciutat d’Igualada. Ja fa anys que fa sonar la gralla, i ha confessat no fer servir taps ni durant els assajos ni al llarg de les cercaviles. “La meva, és una posició privilegiada, però també sacrificada: la Festa Major és un cúmul d’actes en pocs dies, però es viu molt diferent des de dins i és un gran premi poder acompanyar els gegants” afirma la Núria. Durant les sortides la seva tasca és la mateixa que la de qualsevol altre graller; guarnir de música els passejos i balls de gegants, capgrossos i la imatgeria festiva de la colla. El repertori dels grallers és assajat periòdicament al llarg de l’any, acostumen a fer un assaig per setmana. La Festa Major és una de les cites més esperades; els músics ofereixen un repertori exclusiu amb peces igualadines: “Cada any intentem aportar algun tema nou, aquest any estrenarem una nova peça el dimarts de Festa Major”, ens comenta. La Núria també s’encarrega de coordinar i ajustar els repertoris amb els menuts de la colla que són els encarregats d’acompanyar els capgrossos i els gegantons.

RAFEL ROCA DALMAU

Tècnic del Teatre Municipal l’Ateneu

Anar al teatre és un dels esdeveniments més esperats de la Festa Major per petits i grans, i al Teatre Municipal de l’Ateneu hi ha un home que des de fa 18 anys compagina el fet de ser-ne un dels tècnics i intentar gaudir “els moments més lúdics” quan en surt, el Rafel Roca. El cas del Rafel és singular ja que també va tenir l’oportunitat de ser protagonista. Fa uns anys va participar en diferents espectacles de teatre i en algun pregó, però ho té molt clar, on es sent més còmode és “darrere dels focus i entre bambolines”. I qui ha dit que no sigui divertit i enriquidor treballar per Festa Major? El Rafel Afirma gaudir des de la seva posició, ja que li agrada contribuir “de forma anònima però necessària”, a organitzar la Festa Major, i vivint-la “amb intensitat” quan surt del teatre. El Rafel viu una bonica contradicció; és conscient que està treballant “en la majoria d’actes”, però assegura que li costaria imaginar-se “una Festa Major en la qual no hagués de treballar”. Sonoritzar, il·luminar, al cap i a la fi : donar vida. Per Festa Major el Rafel posa cara i veu als actors i actrius que s’emportaran els aplaudiments al final de cada funció, i ell, darrere, seguirà sentint-se a gust “treballant des de la part menys visible de la festa”.

MANEL DABRIO

Instal·lador municipal

El Manel Dabrio viu per la Festa Major d’Igualada. Per a ell aquesta no és una festa qualsevol, sinó que és la culminació a una feina que està tot l’any preparant, però que és cíclica i mai s’acaba. Quan finalitza una Festa Major ja comença a pensar com encarar la següent i en quines coses es poden millorar. Aquesta dedicació, sumat als més de 30 anys que porta treballant-hi, han fet que el Manel, quan se li pregunti pels dies de Festa Major, el primer que digui és : “la Festa Major m’ha donat una família”. I és que moltes coses ens poden fer estimar i respectar una festa, però el seu lligam a la d’Igualada és fort, tant com el que senten entre si els components d’una família. Els dies de Festa Major, per a ell “són 7 dies de 24 hores al servei de la festa”. Aquells dies d’estrès, d’anades i vingudes i de presses, fan que el Manel hagi viscut moments de tot tipus, i que pugui afirmar que “si tot funciona es gaudeix molt, però si no, es pateix, i molt també”, ja que “és el que comporta treballar en directe”. Se sent afortunat de formar part de la festa, de viure-la a la seva manera, que no canviaria per res. Afirma que tot el que ha après treballant-hi l’ha enriquit personalment, i això per a ell té molt valor.

JOAN MIR

Protecció Civil

Joan Mir fa prop anys de 50 anys que és tècnic de protecció civil i gairebé 35 que ho és per la Festa Major d’Igualada, on juntament amb la resta dels seus companys, col·laboren amb la Policia Local per tal que tots els actes  “es desenvolupin sense problemes i amb normalitat”. Tot i que assegura que s’ha d’estar molt atent amb els que es passen de rosca, “només són 4 o 5 i ja els tenim controlats”, i es mostra satisfet amb l’actitud dels igualadins per Festa Major, ja que “és una festa molt participativa i on la gent participa bé”. Després de tants anys, ha après a veure la Festa Major de tal manera que no troba a faltar poder viure-la sense estar pendent que tot es realitzi tal com estava previst. Tampoc creu que, en el seu cas, haver de treballar per Festa Major sigui un impediment per gaudir-la, ja que pensa fermament que la sent d’una altra manera, diferent però amb la mateixa emoció que qualsevol altre igualadí. I és que hi ha moltes maneres de viure les festes, i el Joan ha trobat la seva. Ell ho defineix d’una forma divertida i que podria sonar conformadora per a molts, però que amaga un missatge altruista molt fort, ja que afirma que gaudeix, però “de manera discreta”.