TORNAR

‘REC.0 és un exemple de com, amb idees intel·ligents, es pot transformar una ciutat’

Conferència-col·loqui amb l’arquitecte Manuel Bailo

societat
Dilluns, 21 juny 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Els Espais del Rec es van convertir divendres passat en un interessant 'think-tank' al voltant de l’arquitectura i l’urbanisme de l’igualadí Manuel Bailo i sobre l’anàlisi del propi Rec, en un acte organitzat per Iguland. L’ambient que es va crear, sumat a l’espai on es va portar a terme l’acte i la pròpia identitat del barri, com a zona industrial (o post-industrial), tenia tota l’aroma d’una activitat que hagués pogut tenir lloc al mateix downtown de Nova York...

El REC.0 transforma durant uns dies el barri del Rec

Façana posterior de l'Ajuntament de Manresa

Manuel Bailo

Moltes vegades es valora l’èxit d’una activitat en funció de la quantitat de persones que hi assisteixen i, tot que aquest podria ser un bon baròmetre, també ho és el fet que es puguin reunir en un mateix espai persones interessades en un tema concret, amb la voluntat de sumar i aportar-hi coses. En aquest cas estaríem fent un valoració qualitativa de l’acte, no tan freqüent, però moltes vegades més interessant. Més encara quan l’objectiu del mateix ja era aquest, donades les limitacions de cabuda del propi espai. En la conferència - col·loqui que vàrem poder compartir amb l’arquitecte Manuel Bailo es va donar aquesta situació i va esdevenir una experiència molt interessant, que pot tenir la seves repercussions en l’evolució del projecte de rehabilitació del Rec.

Projectes d’arquitectura. Dos exemples

La intervenció de Manuel Bailo va començar amb l’exposició del projecte que, junt amb l’arquitecta Rosa Rull -sòcia seva en l’empresa ADD arquitectura- van portar a terme per a l’Ajuntament de Manresa, com a guanyadors del 1r premi d’un concurs restringit. Una intervenció feta per adequar visualment una façana posterior notablement deteriorada i alhora construir-hi un ascensor i una escala per millorar els accessos a les dependències municipals. El resultat va ser una estructura volumètrica on s’allotjaven els elements esmentats, d’un fort impacte visual que, per a la seva solució formal havia pres, com a referència, aquelles ferides que el pas del temps havia anat causant a la façana en el seu estat inicial, amb un exercici impressionat de sensibilitat convertida en forma (www.addarquitectura.net/catala/manresacat.htm).

L’altre projecte que va explicar va ser el portat a terme per a un concurs d’idees per a la Casa dels Canonges -residència oficial del president de la Generalitat- just al costat de la pròpia Generalitat i la Catedral de Barcelona que, en aquest cas, no va resultar escollit. És molt remarcable el treball de recerca previ, l’anàlisi a fons del projecte, la contextualització i conceptualització de cada treball a part de, com dèiem, una gran sensibilitat i fins i tot, si es vol, poesia, per sumar un conjunt que en Ricard Espelt ha definit perfectament com: l’arquitectura dels sentiments. Un procés que té lloc molt abans de començar el que seria el propi treball de formalització i que sens dubte el condiciona oferint-nos, en el cas d’en Manuel, un resultat amb un marcat caràcter i personalitat.

‘Construir implica sempre una transformació’

Aquest context de recerca i anàlisi previ d’un projecte des de totes les vessants que té en compte en Manuel Bailo en els seus treballs va servir per introduir el tema del Rec. Per entrar en matèria va exposar un treball de recerca que, juntament amb el seu equip, havien portat a terme per un conjunt arquitectònic de gran paral·lelisme amb la zona industrial igualadina, com es el barri de curtidors de la ciutat de Vic. En resum i com a part més significativa d’aquest projecte, va ser la descoberta d’un sistema d’avaluació de valors arquitectònics basats en les característiques identitàries d’aquestes construccions que generaven el que es podria considerar una nova tipologia d’arquitectura a preservar, aquesta amb un fort component plàstic i visual per la seva singularitat, totalment equiparable a la que trobem al barri del Rec d’Igualada.

A partir d’aquest treball tots els presents varen poder participar d’un col·loqui molt participatiu del qual es varen poder treure conclusions prou interessants, emplaçant-se bona part dels assistents a seguir desenvolupant algunes d’aquestes propostes, que esperem puguin veure la llum en els propers temps. L’arquitecte Manuel Bailo ha demostrat des de sempre un gran interès per l’evolució del projecte urbanístic i arquitectònic del Rec i ha estat citat i consultat en diverses ocasions per diferents col·lectius per tal de copsar el seu punt de vista. Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que en Manuel Bailo és un gran coneixedor d’aquesta zona d’enorme projecció i un referent indispensable per a alguns projectes futurs.

Podeu veure el #talkingabout amb Manuel Bailo:

L'arquitectura dels sentiments from redall on Vimeo.

Iguland


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.