El Rec, els Reis, els globus... Un tòtem per a la tribu?

Cada tribu té el seu tòtem, l’identifica, el singularitza, actua com a símbol, és emblema col·lectiu, és el seu referent. Nosaltres ,amb la nostra cultura judeo-cristiana ,també tenim les nostres singularitzacions, elegim els nostres tòtems. Cada ciutat/població/comunitat va elegir o ha elegit el seu Sant, Mare de Déu, o Crist que la identifica i la singularitza del poble del costat. Hi ha qui té com a patrona la Verge del Remei, hi ha qui venera la del Blau, altres la del Carme, o la del Roser. Cada gremi té el seu sant que entra en competència amb el de l’altre gremi.

Avui si passegem per una zona comercial de qualsevol ciutat no sabrem ben bé on estem. Els referents són el mateixos, les marques es repeteixen, els aparadors tenen les mateixes decoracions, la gent va amb les mateixes bosses, hi ha una estandardització de models. Aquest fenomen és part del concepte que anomenem “globalització” que encara agafa més força amb tot el bombardeig mediàtic sobretot televisiu.

No entraré ara a criticar o defensar aquest model social i/o comercial, no és el motiu d’aquest article, però sí que em serveix per introduir la idea al voltant de la qual vull fer una reflexió. En aquest món on tots tendim o tendeixen a fer-nos iguals, on l’escenografia ciutadana cada cop és més homogènia, les ciutats/les societats necessitem diferenciar-nos. Per un costat o per un altre busquem una identificació que ens distingeixi del veí, necessitem ser diferents.

És, segurament, per aquest motiu, que en els últims anys les ciutats o els ciutadans busquem una significació i fem un procés simbiòtic amb un esdeveniment, edifici, monument, fet històric, que ens tregui de l’anonimat i  que ens faci únics.

En una societat que té una abundància de missatges, d’imatges i de conceptes, es fa necessari tenir-ne un que ens identifiqui, un que sigui diferent que el dels altres, un que sigui el tòtem, un amb el qual ens sentim identificats, que serà un referent, el que serà el nostre referent. Aquí entrem en tema: Què és un referent. Tenim un referent?

Per explicar-ho ràpid posem uns exemples: Avui quan pensem en Bilbao, què ens ve al cap? El Guggenheim; i si parlem de Berga? la Patum; de Tàrrega, la Fira del teatre; de Calaf, els pastorets; d’Esparreguera, la passió; Capellades, el Molí paperer; València, les falles; Sevilla, la Giralda; Sitges, el carnaval; Jerez, el vi; Agramunt, els torrons; d’Espinelves, els avets; etc. D’aquestes ciutats, com a mínim des de la distància, tenim un esdeveniment/activitat/monument que ens les referencia, tenen un referent.

Hi ha ciutat el referent de la qual és molt clar, d’altres de què no ho és tant i fins i tot potser en podríem dir més d’un. El referent pot variat segons els interessos individuals, per exemple el referent de Barcelona per a uns serà la Sagrada Família i per a uns altres, el Barça.

Que una ciutat tingui un o més referents va molt lligat a la mida de la ciutat, també a la història, a la força de l’esdeveniment, de l’edifici, del fet històric que els fa de referent.

Hi ha referents que funcionen a nivell local, nosaltres com a ciutadans el coneixem i ens hi identifiquem. Però els que són realment interessants són aquells amb què els altres ens identifiquen. Són aquell que ens col·loquen en l’imaginari de l’altre ja sigui a nivell nacional, estatal o internacional. Per tant podem dir que el referent té dues línies d’identificació: la interior, que va de la ciutat/ciutadà vers l’esdeveniment i l’exterior, que va de l’esdeveniment vers la ciutat/ciutadà.

Un referent és per tant un fet comunitari, ja que ens engloba a tots i per tant  reclama o ha de tenir una unanimitat social, una unanimitat que ha de ser reforçada de manera política i econòmica. És fonamental que entri en el disseny d’estratègies de la ciutat ja que el referent ens singularitza. Ha de ser una aposta estratègica ciutadana.

A Igualada tenim un referent? Tenim un esdeveniment social/cultura/econòmic que ens identifiqui? Quan sortim fora, quan diem que som d’Igualada, el nostre interlocutor ens identifica clarament, sense que li diguem res més, amb un esdeveniment concret? La nostra ciutat és coneguda per aquest referent?

Tenim molts esdeveniments susceptibles de ser referents:  Mostra de Teatre, l’Anòlia, el FineArt, European Balloon Festival, competicions esportives, les diverses Fires, el Reis, i davant de tot aquests actes, a avui per avui, quan vas -com a mínim per Catalunya- i dius que ets d’Igualada, amb què t’associen? quin és el seu referent? Molts ens associen al REC, em refereixo, és clar, al “REC.0 Experimental Stores”.

La pregunta és: El REC.0 Experimental Stores, ha de ser el referent de la nostra ciutat? Pot ser-ho! Però realment és el model de referent que volem? Als igualadins sempre ens ha agradat que ens tinguin per una ciutat industriosa  i treballadora, però, col·lectivament, volem que el nostre referent exterior siguin unes vendes multitudinàries de quatre dies en un espai degradat? No crec que aquest esdeveniment susciti la unanimitat que dèiem que demana un referent. Crec que el REC.0 Experimental Stores és més un model de gestió/negoci per als seus creadors -enhorabona per a ells- que un model d’esdeveniment per a una ciutat. En un referent tant el ciutadà indígena com el forà ha de ser i fer de  protagonista/espectador en el REC.0 Experimental Stores, és un client. 

I els altres esdeveniments que té la nostra ciutat poden ser el nostre referent?, alguns tenen el problema de no ser únics, i si passa això ens cal competir amb  l’oportunitat, els programes, la presència, l’excel·lència, etc. Moltes ciutat tenen festivals d’estiu, un festival de teatre, mostres de fotografia, concerts, curses, i pràcticament totes tenen la cavalcada del reis.

La Cavalcada del Reis d’Igualada amb les seves singularitats pot ser el referent per a la ciutat? Des la Fundació que l’organitza i el suport aconseguit de les institucions sembla que es treballa en aquest sentit. Tot i així aquest esdeveniment té uns handicaps importants que li van en contra: la majoria de ciutat espanyoles organitzen un cavalcada de reis, el mateix dia i a les mateixes hores. És un esdeveniment on intervenen les emocions que es transmeten dels grans cap els petits. Tots pensem que la nostra cavalcada, la que jo vaig viure de petit, és la millor. Trencar aquest dinàmica és molt difícil perquè la competència no la tenim a un nivell objectiu, no és cosa del cap sinó del cor. També podem parlar de l’originalitat, l’estructura de l’acte, el que s’hi fa o no s’hi fa. L’originalitat és un tema que el tenim perdut, no vam ser els primers –Alcoi ens guanya en aquest tema- i no som els únics, ja hem dit que de cavalcades en tenim per tot arreu. Pel que fa a l’estructura i com és fa, a la meva manera de veure-ho, des de fa uns anys s’ha perdut l’excel·lència.

Hi ha algun altre esdeveniment que pugui ser referent? Jo personalment aposto per l’ European Balloon Festival, per diverses raons. La primera i molt important és l’originalitat del projecte, potser no som únics però estem ben situats. És un projecte que ofereix molta diversitat d’actes, per tant capta públics diferents -molt important ja que les tendències actuals de mercat no ens parlen de “el públic” sinó de “públics”- és un acte multitudinari. Té l’encert de fer un programa on hi ha activitats de competició, exposició/mercat i oci, etc. Implica  la ciutat, hi ha globus que surten de diferents parts de la ciutat, muntatges efímers amb globus. Té reclam perquè a més és un esdeveniment visualment atractiu, és espectacular com per captivar a tothom. És internacional, ens situa en el mapa, va més enllà del campanar, projecta ciutat. És un esdeveniment amb connotacions de modernitat. Per últim un tema important, no és un esdeveniment solament cultural, tradicional, social, comercial, els pot tenir tots, és una activitat transversal, i això ajuda a consolidar unanimitats, bàsiques en un referent, és un ”win to win” és a dir tots guanyem.

Recapitulant, Igualada té un referent clar? Jo crec que en aquest moment no. Igualada necessita un referent?  Jo crec que sí que li aniria bé. Què hem de fer per tenir el referent de ciutat? Primerament creure-hi, apostar-hi. Focalitzar la mirada cap un punt, no podem tenir dispersió de discurs. És un tema de predisposició, convenciment i missatge, és un tema d’inversió i agrupació d’energies.

Com he dit a l’inici en una societat tan mediàtica si volem ser-hi presents, hem d’invertir, i ens clar invertir, sobre segur. Invertir en un esdeveniment que entri amb facilitat, que sigui l’ornament social que ens dóna prestigi, que tingui la missió de representar-nos i la visió de situar-nos en el mapa. Que sigui “el referent” el gran tòtem, l’emblema de la tribu. Potser hi haurà una part del ciutadans que no l’utilitzaran, però si ho aconseguim, se’n sentiran orgullosos.

Pau Llacuna i Ortínez

Gestor cultural