De quan el Rec tenia senyors (Versió 2016)

MARTA VIVES SABATÉ

Directora de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia

L’any 1992, es va poder veure l’exposició El Rec, organitzada per la Biblioteca de la Fundació La Caixa, juntament amb Anoia Verda i Neta i amb la col·laboració d’altres administracions i entitats. Com Arxiu Comarcal de l’Anoia vàrem fer una breu història del Rec i els seus senyors, el que fins aleshores hom havia publicat i afegint una breu recerca entre el munt de papers de l’arxiu.

En el catàleg de l’exposició s’explicava que:

«Segons un document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, datat l’any 1187, Guillem de Claramunt, senyor d’Òdena, i Guillem, vescomte de Cardona, van fer donació perpètua al monestir de Sant Cugat del Vallès, de la presa i l’aprofitament de tota l’aigua del riu Anoia per regar i fer molins. Aquesta donació la va confirmar, l’any 1196, Ramon d’Òdena en el seu testament, juntament amb tots els drets senyorials que tenia en el terme d’Igualada.

Així, el monestir de Sant Cugat del Vallès era el senyor i, per tant, tenia el domini total sobre l’aigua, el rec i els molins.

A partir d’aquell moment, però, començaren els problemes, concretament quan el senyor de Montbui va reclamar la meitat dels delmes dels molins, ja que l’aigua que s’utilitzava era del riu Anoia, la meitat del qual era del seu domini. El plet va acabar a favor del monestir de Sant Cugat.

Mentrestant, vora el Rec, es van construir diversos molins com, per exemple, el de Pere Lloret, l’any 1206, l’anomenat molí de l’Abadia.

L’any 1233, el Rec i l’aigua, igual que la vila d’Igualada, van passar a ser un condomini de l’abat de Sant Cugat i la monarquia catalana. Segons Mn. Segura i, pel que es desprèn de la lectura de la donació, el Monestir va donar al rei la meitat del domini de la vila, exceptuant els molins i horts que eren als afores. Però en un document del 1875, en  què es recullen els diferents dominis del molí de l’Abadia i del Rec, es dóna per suposat que el monestir va donar tot el terme i, per tant,  l’aigua del riu i dels molins establerts vora el Rec.

Durant 144 anys el domini sobre l’aigua del rec i els seus molins va ser compartit pel rei i el Monestir, amb continus plets entre aquest darrer i els senyors de Montbui.

L’any 1377, el rei Pere III va concedir en feu la part reial del rec als senyors de Montbui i als seus successors, establiment que va ser confirmat l’any 1436, i en el qual s’imposaven unes condicions a Berenguer de Montbui i als usuaris, per tal de mantenir el cabal de l’aigua i la neteja del rec.

A partir de 1765, en els documents, només s’anomena com a senyor del rec i del molí, el comte de Plasència, successor dels Montbui-Lanuza. »

Segons estudis posteriors a l’any 1992, l’escriptura de venda del rec i del molí, de l’any 1859, demostra que el propietari absolut va ser el marquès de Dosaigües, successor dels Plasència i dels Montbui, que va fer venda perpètua a Joan Soler, del molí fariner de l’Abadia, amb la seva resclosa, el rec i l’aigua i altres drets, quedant doncs, aquest darrer com «dueño y propietario» .

Avui se’n saben més coses; reputats investigadors han publicat diversos estudis amb noves aportacions i aclariments dels molts dubtes sobre la propietat de l’esmentat rec.

Amb tot, un altre aspecte important és la seva neteja i manteniment. La preocupació per tenir l’aigua neta i poder regar els horts, ve de lluny.

L’any 1436, el rei Alfons en una carta a la Universitat de la vila d’Igualada, deia «que el conserveu bé i decentment... que ningú no s’atreveixi, de dia o de nit, públicament o oculta a introduir o posar dins el rec dels dits molins, pedres, terra, branques, bigues, fustes ni qualsevol altra cosa que impedeixi el curs de l’aigua». 

Segles més tard, l’any 1893 es va fer un reglament, en el qual es dictaven unes normes perquè l’aigua del Rec arribés neta a la bassa del molí de l’Abadia i obligava tots els usuaris a complir-les.

Avui, any 2016, el Rec es manté viu i net, gràcies a diversos grups de persones que des de final dels anys 70, han anat fent accions i reaccions davant de qualsevol amenaça a la desaparició d’aquest espai que des de fa vuit segles ha format part de la vida igualadina: primer, amb els horts i molins, més tard, amb les adoberies i avui, amb aquests esdeveniments lúdico-comercials que permeten mostrar el nostre Rec al món.