El regal d'Any Nou: ‘prohibit fumar en espais públics’

Des del ministeri competent s'assenyala que abans del mes de juliol el Congrés dels Diputats podria ja emetre una primera aprovació de la norma, tot i que encara quedarien alguns aspectes que s'han d'acabar de negociar amb els diferents grups parlamentaris. Amb tot, i per la seva concreció, a aquesta proposta de reforma de la llei antitabac ja li queden pocs serrells per retocar. Una altra cosa ben diferent és que, una vegada entri en vigor, es faci complir amb més o menys rigidesa, d'una manera estricta i rigorosa. Perquè ara mateix la sensació que té la gent sobre el grau d'acompliment queda bastant lluny dels paràmetres desitjats, i molt molt lluny de la seriositat amb la qual una societat es pren una normativa que ja ha estat aprovada, per no parlar ja dels qui s'haurien d'encarregar de fer-la complir. Perquè si actualment hi ha un 84% de la població que creu que no s'està fent complir la Llei del Tabac (per molt que sigui només una percepció!), senyal que la situació òptima que s'havia volgut crear en endegar aquesta iniciativa queda encara a uns quants anys llum. De fet, més que lamentar que els fumadors no compleixen la normativa, aquest elevat percentatge de ciutadans i ciutadanes (un 84%!) consideren directament que les autoritats no controlen aquest necessari compliment de la legislació amb l'objectiu d'evitar que s'acabi fumant en zones no autoritzades (molts es mostren convençuts que ni tan sols es fan controls, i altres troben que se'n fan pocs).

A partir del primer de gener vinent s'eixampla el nombre d'establiments on no es podrà fumar i, d'alguna manera, la persecució del tabac en espai públic s'endureix i esdevé molt més estricta. Però no sempre la pràctica s'ajusta a la teoria. I amb la permissivitat actual res de tot això té cap mena de sentit. Si s'ha de permetre o no fumar en espais públics és un punt que es pot discutir, per tot allò d'on comencen els drets i llibertats d'uns i acaben els dels altres. S'hi pot estar a favor o en contra (i el fet de si s'és o no fumador/a també pot influir en l'opinió que es formuli al respecte). Però el que no hauria d'admetre discussió és si s'ha de fer complir una llei que se suposa que ha estat aprovada per alguna cosa o altra. Per coherència. Per sentit comú. Per dignitat i per respecte (cap al mateix sistema i cap a les persones que hi creuen). Si no hem de fer respectar les regles potser no té cap sentit que perdem el temps redactant-les.

Sí, probablement les de la nit de Cap d'Any seran les darreres cigarretes compartides en espais públics perquè amb el nou any arribarà una nova Llei del Tabac... però aconseguirà anar més enllà d'un conjunt de bons propòsits? O acabarà sent només paper mullat?

Oriol Solà i Prat