El rei Joan Carles també estalvia cultivant hortalisses, com fan a la Casa Blanca o a Buckingham Palace?

Des d'algunes importants marques de joguines s'assegura que la crisi no afectarà en gran mesura les vendes. Saben que ni Reis ni tió falten mai a la cita anual; com a molt continuarà la tendència de decantar-se pels jocs de taula, que permeten quedar-se a casa i gaudir d'una jornada entretinguda bé de preu. Això sí, un fet és obvi: a molta gent els ha tocat estrényer-se el cinturó. Aquest Nadal ha estat el més auster de la dècada.

Els catalans hem destinat de mitjana al consum uns 84 euros menys (dels 841 de l'any anterior als 757 d'ara: dels que hem gastat, 231 euros correspondrien al capítol de regals i joguines; 141 al de la loteria; 220 a alimentació; i 165 euros a l'oci). Es tracta d'una despesa lleugerament superior a la mitjana espanyola, de 728 euros per persona. Això suposa, segons una enquesta de la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents, que a l'estat espanyol cada ú haurà fet una retallada de més del 10% respecte l'any anterior, que no és pas poc.

És un mal període a totes bandes. Tots els sectors n'han sortit esquitxats. Fins i tot se subhasten clíniques en procés de liquidació amb tot l'equipament i instrumental mèdic, després d'haver-se declarat en concurs de creditors. També ha estat per culpa de la crisi, per exemple, que McDonald's hagi hagut d'abandonar Islàndia (fa un parell de mesos la crisi de l'economia islandesa forçava l'operador dels restaurants a anunciar el cessament d'activitats: allà havien d'importar la pràctica totalitat dels elements i ingredients necessaris per elaborar els menús, i el mercat islandès tampoc donava massa de si).

Fa de mal dir, però dies enrere fins i tot es comentava que la crisi també afectava a Al Qaida: s'assegurava que la xarxa terrorista passava per una de les seves pitjors crisis de finançament dels darrers anys; són anuncis potser excessivament agosarats que es feien des del Departament del Tresor nordamericà en finançament terrorista, i és que aquests col•lectius en tenen prou amb pocs artil•lugis per omplir pàgines i pàgines de successos. En definitiva, però, època de vaques magres, tot i que sembli que algunes s'hagin de continuar engreixant costi el que costi.

És en aquest context que costa comprendre com els Pressupostos Generals de l'Estat mantenen l'aportació que es fa anualment a les despeses de la família reial. Sí, és cert; han vist com, malauradament per a ells i per primera vegada a la història, se'n congelava l'assignació constitucional. Però no s'ha eliminat directament la partida; ni tan sols se n'ha retallat un sol cèntim d'euro: simplement s'ha congelat... Estem parlant, per tenir-ho present, de 8,9 milions d'euros. Per un any.

Potser seria un bon moment per plantejar-se, encara que sigui partint de la base econòmica, fins a quin punt un país com l'estat espanyol es pot permetre el “luxe” de dedicar tants diners per alimentar una institució que alguns qualifiquen d'obsoleta i de totalment prescindible. Que no plantin fruites i verdures per vetllar una mica per l'economia familiar ens hauria de preocupar poc, si no fos perquè el seu estalvi és l'estalvi de tot l'estat. Probablement per a la majoria no és cap caprici veure sa majestat amb espardenyes i l'aixada a l'espatlla tornant a casa després d'un matí d'entrecavar les patateres de l'hort... però per a molts pot ser un insult descobrir les quantitats que rep anualment per a aquesta honorable tasca, entre altres, d'“arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions” (com queda establert a la mateixa Constitució). Sí, també convoca i dissol les Corts, proposa el candidat a President del Govern, presideix sessions del Consell de Ministres “quan ho creu oportú”, etc. Però insistim: gairebé 9 milions d'euros!

Quan tots juguem al mateix joc i s'apliquen les retallades de manera equitativa, es pot arribar a pair; ara bé, si reben sempre els mateixos, si sempre vénen a burxar a les nostres butxaques... hom pot parlar (sense estar mancat de raó) de greuges comparatius, d'injustícia, de discriminació... en definitiva, desigualtats o diferències reials i ben reals. Uns privilegis que al segle XXI costen de concebre. Perquè ells... no se n'adonen? Ses majestats els Reis, els que no vénen d'Orient sinó de la Casa Reial, podrien substituir els tradicionals elements d'or, encens i mirra dels primers per un cabàs d'euros que reomplís les arques de l'estat. Si els 9 milions es dediquessin a partides relacionades amb l'àmbit sanitari, educatiu o social...; si a l'hora d'estrènyer-se el cinturó fossin tots i no només uns quants...

En definitiva: si en aquest i altres aspectes que mouen i impliquen ciutadania i administracions i institucions, s'acabés imposant la lògica i el sentit comú... no seria un bon regal de Reis?

Oriol Solà i Prat