Res més dolç que un parc temàtic sobre la xocolata?

Els xinesos no han estat mai grans consumidors de xocolata. De fet, fins fa només unes dècades ni tan sols la coneixien. Però les noves generacions, molt més obertes a la influència cultural occidental, fan que ara aquest dolç s'estigui popularitzant. A més, a l'administració local li convé seguir duent gent als espais on recentment es van fer els Jocs Olímpics, que ja han esdevingut una de les principals zones turístiques de la ciutat.

‘Plaer’ és una de les paraules que sovint s'associa a aquest producte. Un plaer enorme. Alguns prefereixen relativitzar-ho i de les ganes de queixalar una rajola li'n diuen ‘tenir un desig’, però per a moltes altres persones els resulta una passió, una addicció, una bogeria. S'ha parlat molt de les particularitats d'aquest producte, ja sigui destacant-ne les qualitats com criticant-ne les conseqüències que pot produir en el nostre organisme un consum desmesurat. Alguns entesos en la matèria asseguren que hi ha un munt de mites que planegen sobre aquest aliment i que no fan res més que distorsionar el que per a ells són, sens dubte, un seguit de beneficis que aporta a la nostra salut.

El valor nutricional és un dels aspectes que encapçala el llistat. Sembla que ofereix nombrosos nutrients que resulten essencials per a la dieta (com proteïnes, carbohidrats i greixos), acompanyats d'una àmplia varietat de components actius (com els flavanols i els metilxantines). Asseguren que per l'alt percentatge en àcid esteriàtic i d'oli, la mantega de cacau no augmenta els nivells de colesterol a la sang. Fins i tot consideren que el consum perllongat de xocolata redueix el risc de patir malalties cròniques, com el càncer o malalties coronàries; d'això se n'ocupa l'alt contingut en els anomenats ‘polifenols’. No és menys cert que, a causa de l'alt contingut en greix, és considerada una font excepcional d'energia i un producte hiper-mineralitzat (conté magnesi, coure, ferro i potassi). Potser hauríem d'haver començat dient que aquests experts en la matèria estan vinculats als fabricants de xocolata, que segur que ajuda a veure sempre l'ampolla més plena que buida. I potser algun metge es posa les mans al cap, però segons aquests experts (insistim, del ram de la xocolata) l'obesitat ve determinada per altres factors com la dieta, la genètica, els nivells d'activitat i el comportament; i la xocolata per si sola no provoca ni càries, ni migranyes, ni acne.

Sigui com sigui, i com passa amb altres casos, controlar els excessos és la millor manera d'assegurar que cap producte ens resulti perjudicial. Amb tot, i si féssim una mena d'enquesta a la població, segur que entre els principals beneficis de la xocolata sempre hi quedarà el plaer sensorial que aporta, a petits i grans. La combinació de sabor, aroma i textura, fonent-se a la boca, es transforma per a molts en una experiència ben bé hedonista. Més que probablement, al marge dels beneficis o perjudicis que comporti, per a molts ha estat, és, i continuarà sent una de les seves perdicions.

Oriol Solà i Prat