‘Rieroling’: entre la innovació esportiva i la perillosa i absurda inconsciència

societat

Divendres, 4 juny 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que han inventat un nou esport que passa per deixar-se endur aigües avall quan algun dels rierols va carregat després d'un capítol destacat de pluges abundants. De fet, aquesta ‘modalitat esportiva’ com a tal ja deu fer anys i panys que està inventada. Llastimosament, molta gent ha tingut la desgràcia d'haver-la de practicar sense tenir-ne ganes, i alguns amb la mala sort de no poder-ho explicar al final. Per això més aviat convé preguntar-se fins a quin punt val la pena posar la vida en perill quan, a tot estirar, tot el que pots esperar de bo és cremar una mica d'adrenalina.

No és el mateix parlar d'’esports d'aventura’ que d'’esports de risc’ o que d'’esports de màxim perill’. I sembla que aquesta nova proposta s'ajusta més aviat a aquest darrer concepte. Ha estat la crescuda d'alguns dels rius i rieres que els darrers mesos han patit sobretot cap al sud de l'estat espanyol el que ha incitat un malagueny aficionat als esports d'aventura a voler patentar aquesta nova modalitat esportiva extrema que d'alguna manera pot arribar a recordar algunes atraccions que ofereixen els parcs aqüàtics.

L'inusual i quantiós cabal que han assolit aquestes darreres setmanes determinats rierols, així com la rapidesa amb què hi circula l'aigua, ha despertat la llumeta d'un intrèpid aventurer, a qui li ha faltat temps per engrescar altres debutants en això del rieròling i deixar que l'aigua els prengués fins a un parell de quilòmetres més enllà, després de mitja horeta de sensacions fortes. Cada u deu poder utilitzar el material que li sembli escaient, però en principi la pràctica n'exigiria un de bàsic que vindria a ser un vestit de neoprè, un flotador i un casc per garantir una seguretat mínima. Amb això i el rierol, la resta és fàcil: deixar-se anar aigües avall.

El grau de dificultat (que vindria a ser sinònim del grau de perill) va en funció del traçat del trajecte i dels obstacles que inclou: el nombre de ponts que es passen, per on cal extremar les precaucions; l'alçada del cabal (pots estar nombrosos i llargs trams sense tocar de peus a terra); si l'aigua és molt tèrbola i gèlida, que sol passar; els desnivells que pugui dibuixar el curs del riu; etc.

D'una banda es pot aplaudir la creació d'una nova especialitat que s'afegeix a la ja àmplia gamma d'esports d'aventura. L'altra cara de la moneda és la que prima la raó per damunt de la diversió; el seny i la prudència per damunt de la rauxa i l'esbojarrament. Perquè és ben cert que hi hauria moltes altres maneres (i menys perilloses) de passar unes hores a la natura tot vivint experiències emocionants i intenses. Amb tot, aquests dies els pantans estan plens, de manera que si algú s'anima i vol fer la seva estrena en aquesta modalitat extrema i (relativament) innovadora, és bona època. Abans, però, millor que contempli i estudiï totes les altres activitats que pot trobar com a alternativa: es diu sovint que ‘les desgràcies vénen soles’, sense necessitat d'anar-les a buscar expressament, per això tampoc caldria provocar-les ni temptar la sort...

Oriol Solà i Prat