//Plugins sense CDN ?>
En aquesta unió el protagonisme era compartit a tres bandes: el nuvi, la núvia... i l'i-Fairy (nom que d'entrada ens recorda més a una marca de sabó per rentar plats que a cap altre element, però que com de seguida s'endevina és el d'aquest insòlit sacerdot). Es tracta d'un robot de poc més d'un metre d'altura, amb ulls acolorits i brillants. La instal·lació d'un nou programa va ser suficient per modificar l'aplicació que habitualment li permet dirigir els visitants dels museus i exhibicions on normalment treballa.
Aquesta cerimònia, més o menys romàntica que les habituals però certament més innovadora (com a mínim des del punt de vista tecnològic), hem d'ubicar-la a terres japoneses. Que tampoc ens sobta. Al país nipó hi 'viuen' pràcticament la meitat dels vuit-cents mil robots industrials, en una branca de la indústria que s'espera que segueixi expandint-se. D'altra banda, els robots són vistos com una bona ajuda per poder cuidar un ja elevat nombre de persones grans (xifra que també continua creixent, en una de les societats que estan envellint més ràpid del món). I encara hi afegim que allí han sabut trobar en aquests aparells el suport necessari per col·laborar i intentar posar remei a la manca de joves (o no tan joves) disposats a acceptar determinades feines. En definitiva, per a alguns llocs de treball per als quals a Occident de seguida es fa la crida a mà d'obra estrangera, ells han inventat unes màquines que són capaces de fer-la (cuiners, netejadors, cuidadors, etcètera).
En una celebració en què alguns voldran i potser podran veure un esquitx marcadament comercial, la núvia no es va estar d'explicar que precisament va voler fer servir el seu matrimoni per demostrar a tothom que els robots poden encaixar fàcilment dins el nostre dia a dia. És clar que, per si de cas, ho va explicar quan tots dos ja s'havien donat el 'sí'. Per molt que ella es guanyi la vida venent aquestes maquinetes, al ja marit sempre li deurà fer més gràcia pensar que si ella va voler tenir-lo a la cerimònia no va ser per raons estrictament professionals i que, per un dia, la promesa va pensar en algú més que en els seus clients. També és cert que, seguint el suggeriment inicial de la fèmina, ell de seguida es va mostrar predisposat a provar aquest tipus de matrimoni, sobretot tenint en consideració que va ser gràcies a un dels i-Fairy que ells van començar a sortir.
Des de la companyia que els crea, no cal dir-ho, més que encantats! El més important, tanmateix, és que marit i muller, Tomohiro Shibata i Satoko Inoue, siguin feliços plegats per molts anys. I que santa robòtica els doni un camí ben llarg!
CRIS
16 de novembre 2010.12:23h
Si a l’esglesia els costava trobar capellans q s’apuntin a aquesta moda dels robots. Es modernitzaran al mateix temps q solucionen el problema de falta d’efectius