Robots i micos relleven l'ésser humà en els viatges a la Lluna

El robot és capaç d'imitar els moviments d'un astronauta, fins al punt que l'esquena i el cap tenen forma humana, i està dotat d'uns braços que poden aixecar el doble del seu pes de càrrega. A més, asseguren que la combinació de braços dirigits a distància i mans electròniques permeten reproduir les sensacions humanes, de manera que pot manipular objectes amb molta precisió. Vaja, que sembla que la tecnologia ha rellevat l'ésser humà d'aquest àmbit laboral. Més atur.

Fins i tot els micos estan fent-se un lloc dins el món de l'aeronàutica. Les autoritats iranianes tenien previst enviar un d'aquests animals a l'espai, concretament dins el coet 'Kavoshgar-5' en el marc d'un programa espacial i de míssils. Per a les darreres proves havien quedat cinc candidats, entre els quals calia seleccionar el que es posaria en òrbita. Pel tipus de projecte (que fins i tot ha aixecat suspicàcies entre les potències occidentals) i pel temut desenllaç que se'n pot desprendre, no és estrany pensar que en aquest cas de candidats humans tampoc no n'haurien sortit molts. ¿O creieu que hi hauria molts voluntaris, per estar en una càpsula de gairebé tres-cents quilos de pes i a una altitud de cent vint quilòmetres, tot plegat en un experiment sense res garantit? Tortugues i cucs ja van obrir aquest camí l'any passat, enviats a l'espai en un coet més petit. Segons els plans del govern iranià, llançar ara animals més grans és el primer pas per enviar humans cap a l'any 2020. És agosarat, el règim de Mahmud Ahmadineyad. El president del país, que ha agafat la cursa espacial com a element destacat de propaganda davant la comunitat internacional, parla d'enviar l'home a l'espai com a objectiu per a l'any 2017. Tot això quan es compleixen cinquanta anys del viatge que el ximpanzé Ham va fer a l'espai, convertint-se en el primer homínid que va sobreviure després d'entrar en òrbita.

Des d'alguna banda se'ns diu que actualment no hi ha cap intenció d'assolir que l'home torni a aixafar al nostre satèl•lit perquè és molt car i els països prefereixen invertir el pressupost en explorar el cosmos. Però en canvi hi ha diferents projectes que van, justament, en el sentit oposat. Des de la mateixa Agència Espacial Europea s'està preparant una missió a la Lluna que ha de començar l'any 2018 i que ha de servir per conèixer detalls de la "cara oculta" del satèl•lit, el seu pol sud. S'hi amaga, també, una finalitat última de dur-hi un astronauta europeu més a llarg termini. Abans, l'Agència ja haurà començat a construir el Vehicle Intermig experimental per fer una missió de prova a l'espai l'any 2013, una nau espacial virtualment reutilitzable per retornar de forma autònoma des d'una òrbita baixa. Tindrà múltiples aplicacions espacials, incloent el transport espacial, l'exploració robòtica i el manteniment de la infraestructura espacial. També la NASA va llançar no fa gaire el prototip d'un nou coet en el marc d'un programa de llançaments per portar altra vegada l'home a la Lluna, unes expedicions que segons els experts seran possibles a partir del 2020. Així, en què quedem? Hi ha diners o no? Es continuen prioritzant aquests projectes o no? Diuen una cosa i en fan una altra?

Oriol Solà i Prat