//Plugins sense CDN ?>
“No tenim cap voluntat de fer cap canvi”. Així de contundent es va mostrar l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, en el punt del Ple de l’Ajuntament d’Igualada, celebrat el 25 de juliol passat, en el qual es debatia el calendari festiu local per al 2018. La capital de l’Anoia continuarà mantenint els dos dies des festa locals dels darrers quaranta anys: per Sant Crist i el dilluns de Festa Major. Mentre que la del Sant Crist és una festivitat que s’ha perpetuat inalterablement en el calendari igualadí, el segon festiu local se celebra el dilluns de Festa Major en detriment de la data de Sant Bartomeu, que fou festiu fins a la fi del franquisme, el 1977. Tornar el festiu a la diada del patró de la ciutat, Sant Bartomeu, és una demanda de la Federació del Seguici Històric i Tradicional FESTHI, propòsit que topa, especialment, amb la voluntat de les entitats econòmiques i empresarials i el govern municipal. El calendari festiu local fou aprovat amb el suport del PDCAT, PP, Socialistes i l’abstenció d’Esquerra, CUP i Decidim Igualada.
Excepte els populars i els socialistes, els partits de l’oposició reclamen més debat sobre la idoneïtat o no de traslladar, de manera fixa, un festiu local al 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Josep Maria Palau (Esquerra), va manifestar que “és un debat que té qüestions interessaants, com el fet que pot ser un element de singularitat de la ciutat i de la festa, d’aconseguir ser un referent per la data, per la identitat i la singularitat de reforçar la qüestió patrimonial i històrica de la ciutat, això està més enllà de qualsevol component religiós que alguns hi poden veure. Hi ha moltes ciutats de Catalunya que tenen una posició molt més consolidada en aquest sentit pel que fa a la vinculació de la festivitat local amb el patrimoni local, ciutats que estan més avançades que Igualada”. El portaveu republicà va afegir que “tornem a reclamar el debat, entenem que ha de ser l’equip de govern qui el faciliti, que sigui una mica la pròpia societat civil igualadina qui decideixi, de forma ponderada; entenem que també hi ha la visió de determinades entitats de la societat civil, com poden ser sectors empresarials, comercials, que potser no abonarien aquest canvi de data festiva, però, potser, a base d’un diàleg i un debat, es pot arribar a un consens”. Els republicans retreuen al gover nigualadí que no obrin un debat, especialment quan el regidor Pere Camps va anunciar el novembre de 2016 que estava disposat a fer un referèndum a la ciutat sobre aquest tema.
La CUP se suma a Esquerra demanant “una obertura de diàleg o, si més no, alguna via per canalitzar aquestes demandes per part de la societat civil” tal i com ha manifestat el seu portaveu a l’Ajuntament Albert Mateu, qui també recorda que el regidor de Promoció Cultural “havia obert certes portes per parlar-ne tot i que ja donava preminència a determinats sectors econòmics de la ciutat, però en tot cas el senyor alcalde ja ens va tancar tota aquesta possibilitat dient que mentre ell fos alcalde això no passaria”. El portaveu de la CUP lamenta l’actitud de l’alcalde, manifetsant que “no és una manera que ens agradi resoldre aquestes qüestions, pensem que aquest “decretazo”, a nosaltres no és que ens convenci. No ens semblen maneres ni argumentacions sense entrar a cap més valoració”. Des de la CUP manifesten que “no és que estiguem a favor ni en contra del canvi de dia, però davant la demanda de certes entitats, pensem, en primer lloc, que sí que és cert que ara per ara aquesta demanda no és majoritària a Igualada, però això no treu que es pugui debatre; i, en segon lloc, que tot i així cal respectar la iniciativa, que no es pot menystenir pel que UEA i Botiguers diguin, i que l’alcalde no pot fer declaracions com les que va fer, dient que mentre ell fos alcalde no cal ni parlar-ne”. Des de la CUP insisteixen que aquest és un tema que, “en tot cas, s’hauria de poder parlar, raonar, escoltar-se, etc., no fer un “ordeno y mando”, però ni en aquest sentit ni en l’oposat: pensem que la cosa està una mica verda també com per fer canvi de dia, que cal explicar més i millor la proposta i els arguments a la ciutadania, i llavors veure què decidim entre tots, no per decret d’alcalde”.
Jordi Riba, dels Socialistes d’Igualada, ha mostrat a l’AnoiaDiari, “el respecte per les reivindicacions d’una entitat igualadina que proposa el canvi de data”, tot i que “no copsem que sigui una demanda generalitzada. Per tant, pensem que cal mantenir la situació actual. Ja fa uns quaranta anys aproximadament que tenim aquest calendari i ja és un costum, la ciutat hi està molt habituada. No és només un factor econòmic, que el canvi pugui afectar a les empreses i comerços, sinó que és una dinàmica social, ja s’ha establert a la ciutat, Per tant, millor deixar-ho com està”.
Joan Agramunt, del Partit Popular, ha explicat a l’AnoiaDiari que “el canvi és una opció a valorar, a tenir en compte, però sense pressa. Si s’aprofundís més, si hi hagués debat i la balança fos a favor del canvi, ens ho plantejaríem, però pensem que hi ha més contres que pros al canvi. Una part important de la societat civil, comercial, empresarial, veuen moltes dificultats a portar a terme un canvi en l’actual calendari festiu. Nosaltres també ho veiem així, per això estem a favor de donar continuïtat a l’actual calendari de festes locals”.
Des de Decidim Igualada consideren que “una societat laica ha de respectar les tradicions però sense fer seguidisme de la religiositat. Entenent que s’han de cuidar i recuperar tradicions, ja que formen part de la nostra història i cultura, creiem que això s’ha de fer des d’un punt de vista integrador i amb possibilitat de reinterpretació. La recreació per la recreació, sense tenir en compte l’evolució de la nostra pròpia cultura, pot esdevenir un reforç de valors classistes que ja no tenen lloc en la idea d’Igualada que tenim i al mateix temps desvirtuar el sentit original que es pretén recrear. Resultat, la ciutat i la tradició no hi surten guanyant. En el cas particular de Sant Bartomeu, assenyalen des de Decidim Igualada, “l’arrelament popular que aquest tenia d’ençà de l’Edat Mitjana, quan el poble igualadí va decidir posar-se sota la seva protecció, s’ha anat esvaint fins a veure’s reduït a un ofici, abandonant altres actes que ara la FESTHI recrea tot preservant-ne la puresa, tot introduint elements a la Festa Major que poden no encaixar en l’esperit inclusiu i popular que el model de la festa havia tingut en anteriors edicions. Creiem que la religió, un aspecte íntim i personal de cada igualadí, ha de romandre separat de la Festa Major si volem que aquesta sigui de tothom”. Des de l’assemblea de Decidim Igualada remarquen que “no veiem raons suficients per alterar els festius locals per Sant Bartomeu, però sempre estarem oberts a debatre-ho i a replantejar-nos el nostre posicionament. Rebutgem frontalment la posició totalitària del govern de Marc Castells, pròpia d’un alcalde maldestre a l’hora d’escoltar a la ciutadania”.
Des del govern municipal, el regidor de Promoció Cultural i Comerç de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, ha declarat en una entrevista a l’AnoiaDiari (que podeu llegir completa a la pàgina 4), que “entenc que hi hagi gent que vulgui que Sant Bartomeu sigui festa, perquè és una tradició que es fa en molts pobles, però fa uns quaranta anys que no ho és i la gent ja hi està molt acostumada i és molt còmode saber que hi ha tres dies de festa, de dissabte a dilluns. És poca la gent que ho reivindica. És més una voluntat d’un col·lectiu reduït. I jo diria que a Sant Bartomeu tant li fa si es festa o no... Sobre els retrets de diversos partits de l’oposició que li recorden que va obrir les portes a una possible consulta ciutadana, Camps assenyala que “ho vaig posar en condicional, que a la llarga potser sí que s’hauria de fer un referèndum si és que hi hagués aquesta polèmica. De moment, estem molt bé com estem”.
En aquest sentit, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va defensar en el Ple municipal sobre els festius locals, que “Igualada té ja una tradició, ja històrica també, que el primer dilluns després de Sant Bartomeu sigui festa, és una tradició molt acceptada d’una manera molt transversal per la societat igualadina”. Castells va explicar que aquest no és un tema que preocupi a la ciutadania en general. “Fora d’una entitat molt concreta, no m’he trobat ningú pel carrer que em digui “li demano, li prego que ho estudiï”. Per tant, no és un problema, que afecti la societat. Creiem que aquest no és un tema que s’hagi de tocar. Hem fet un debat i, a partir de les declaracions del Sr. Camps i també pel fet que algunes entitats es van dirigir a l’Ajuntament vàrem fer un debat intern”. Pel que fa a les crítiques que han fet diversos partits sobre les meves manifestacions als mitjans de comunicació locals, als quals va manifestar que mentre ell fos alcalde, la data no es canviaris, Castells va manifestar que “potser ho vaig dir d’una manera molt vehement quan em van pregguntar sobre aquest tema, i jo vaig dir amb la vehemència que em caracteritza, amb la passió que em caracteritza, que mentre jo fos alcalde, que vol dir mentre hi hagués aquest govern, nosaltres no tindríem això com una prioritat. Potser ho vaig dir d’una manera massa valenta però en tot cas és la manera de fer que té aquest alcalde que, per bo o per dolent, és la que és”. L’alcalde d’Igualada va concliure assenyalant que “per a nosaltres aquí no tenim un problema, pensem que tenim una bona festa major, un model que hem de seguir treballant, penso que a través de les entitats es pot fer encara millor i, en tot cas, nosaltres no tenim cap voluntat de fer cap canvi”.
L’opinió de les entitats
Darrera el moviment que demana que es restitueixi la data festiva de Sant Bartomeu, com va ser fins 1976, s’hi troba la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada. L’entitat -integrada per El Ball de Bastons d’Igualada, el Ball de Cercolets d’Igualada, el Ball de Pastorets d’Igualada, el Ball de Sant Miquel i els Diables, els Trabucaires d’Igualada “Els Voladors”, els Moixiganguers d’Igualada i la colla de portadors dels Gegants Vells d’Igualada- té com a objectiu “defensar un model de festa patrimonial concret, i específicament centrada en el seguici tradicional històric de la ciutat d’Igualada”. Des de la seva creació, a finals del 2010, la FESTHI ha recuperat diversos balls i alguns elements, com el Tabal o els Gegants Vells. També ha impulsat la creació de la rèplica de la imatge de Sant Bartomeu, que surt per la Processó de Sant Bartomeu i el trasllat i el retorn del Sant, actes que organitza l’entitat, tot i que l’Ajuntament també fa seva l’organització de la Processó. La FESTHI també organitza la “Passacalle” i aixopluga “altres activitats on les entitats de la FESTHI participen activament tot i no ser organitzades directament per la pròpia Federació com l’anada a Ofici i l’Ofici, l’Engalanament de carrers i la Diada Castellera”. Sobre si el dia de Sant Bartomeu hauria de ser festiu, Ismael Miñano, membre de la junta de la FESTHI, va manifestar en la trobada d’entitats orgnitzada per l’AnoiaDiari (vegeu pàgines 6 i 7) “entenem que sí, com a diada del patró, ho hauria de ser. És una reivindicació que passet a passet anem fent i mantenim. Sense pressa, caldrà temps, diàleg i consens. Com s’articuli la resta és col·lateral”.
Una de les entitats que es veuria directament afectada pel canvi de festiu serien els Moixiganguers d’Igualada, ja que el canvi de data podria alterar el seu calendari i, si l’actuació castellera es fes el dia 24, tot i que fos festiu a Igualada, quan no caigués en diumenge seria problemàtic convidar a colles forànies. El president dels Moixiganguers, Oriol Solà, ha assenyalat que “com a Moixiganguer penso que el model actual és el que se’ns adapta millor. Crec que el cap de setmana de tres dies ja és un format propi i que ens dóna personalitat”.
Els sectors econòmics de la ciutat i de la comarca són els que s’han oposat amb més fermesa a l’opció del canvi de festiu, ja que se senten més còmodes amb el format vigent. Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, ha manifestat que la seva entitat “dóna suport a la decisió de l’Ajuntament de situar els dies festius justament a darrera d’un altre dia festiu, per tal d’evitar el major fraccionament de les setmanes laborals. Considero que és beneficiós tant per als empresaris, com per als treballadors, per a tothom en general”. Ja el setembre de 2015, quan la FESTHI va comernçar a demanar la recuperació de la jornada del 24 d’agost, Sant Bartomeu, com a festiu a Igualada, la UEA ja veia amb reserves aquesta possibilitat. Blai Paco, afirmava, en declaracions a AnoiaDiari, que “seria un pas enrere”, afegint que “és un símptoma de modernitat que la festa a dia d’avui tingui lloc el dilluns”.
També dins el sector econòmic, Igualada Comerç es posiciona al costat de la UEA. Xavier Figueres ha explicat que “veiem bé la proposta actual, perquè va en la línia d’allò que sembla lògic: agrupar els dies festius amb el cap de setmana. Amb tot, si cal, i veient la reivindicació de determinats col·lectius de la Festa Major, podem, de cara a propers anys, debatre la conveniència, o no, de canviar els criteris actuals. Ara bé, la posició ha de ser unitària, i fruit del consens entre institucions, agents econòmics i altres entitats de la ciutat.
Finalment, Alfonsa Santiesteban, de CCOO, ha explicat que, “malgrat que aquest és un tema que no s’ha debatut als òrgans de direcció, tanmateix d’algunes converses amb treballadors i treballadores podríem deduir que s’estimen més deixar les dates actuals”. “Personalment -ha afegit Santiesteban, també prefereixo el calendari actual, pot ser perquè m’estimo més deixar les tradicions religioses per a l’àmbit privat”
I què en pensa l’Esglèsia?
Mossèn Massana, rector de Santa Maria, ha manifestat que “aquesta és una decisió que s’ha de prendre a nivell de ciutat, per tant, em sembla bé la decisió que prengui l’Ajuntament d’Igualada, en un sentit o altre. És un tema de la ciutat. Què convé més a les empreses? Què convé més a l’Ajuntament?… Que hi hagi un jovent que vulgui que sigui festa per Sant Bartomeu, em sembla fantàstic. Si l’Ajuntament vol que sigui festiu el dilluns, també em sembla fantàstic. L’Ajuntament són els resposanbles de prendre la decisió. Ara conviuen la celebració dels balls, de la Processó, del trasllat i el retorn del Sant, que han recuperat des de la FESTHI, amb la celebració de la festa en dilluns, que es fa des dels anys setanta. Insisteixo, no tinc res més a dir, és una decisió de la ciutat”.