Sara El Messari: "Som moltes més les que volem aturar els discursos d’odi que no pas els que els promouen"

L’alcaldessa de Piera, Carme González, en declaracions a TV3, afirmava que l’incendi era “un fet puntual” i que no tenia “res a veure amb el que va passar al maig”. Deia, també, que la comunitat musulmana a Piera “està molt integrada” i defensava “la cohesió social” de la vila.

Dilluns 14, la consellera d’Interior, Núria Parlon afirmava que els Mossos d’Esquadra estaven investigant els fets. “Si és un incendi provocat, com tot apunta en la investigació, i si és provocat per un delicte d'odi cap a una comunitat que conviu des de fa molts anys a Piera i conviu amb relacions, com deia, tenim un problema”, deia. A més, tal com recull l’ACN, Parlon admetia que la polèmica prèvia amb el centre de menors de la vila havia estat “un caldo de cultiu” a la zona. 

Arran d’aquest fet, apareixien mostres de suport a les xarxes, però també missatges d’odi i racisme.

El mateix dilluns, el consol del Marroc, Charif Cherkaoui, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, anaven a Piera i, acompanyats de l’alcaldessa, visitaven l’exterior de la Mesquita. En una reunió posterior, expressaven, tots, la seva preocupació pels fets i la voluntat de col·laborar per garantir el retorn a la normalitat i reforçar la convivència, tal com confirmava el consistori en una nota de premsa.

La Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Piera (UCFR), en un comunicat, considerava aquests fets “un atac al cor d’una comunitat”, “un acte islamòfob” i remarcaven que “Piera és i ha de continuar sent un espai de convivència, respecte i justícia social”.

Nosaltres hem parlat amb la Sara El Messari, portaveu de la UCFR Piera i professora d’història a secundària.

Com heu viscut l’atac a la Mesquita?

Jo soc membre i portaveu de l’UCFR, però també soc de família musulmana. El meu pare porta més de quaranta anys a Piera, ha estat des de l’inici en el projecte de la mesquita i ha sigut una notícia que rebem amb certa tristesa, però també amb por. Ens preocupa l’auge de l’extrema dreta, aquest odi d’alguns, pocs, del poble. Per tant, certa tristesa i por, però també ràbia.

En són pocs, del poble, dius...

Sí. N’estic segura. Són molt pocs. No és cap novetat, però estem veient a les xarxes com grups d’extrema dreta, mitjançant Telegram proposen aquestes caceres o destrosses, s’ajunten i es mobilitzen. Però d’aquí, de la vila de Piera, en són molt pocs. Som molta més gent que apostem i volem una bona convivència que els que no.

L’alcaldessa ha dit que reconstruirà la mesquita, això soluciona el problema?

Una part del problema sí que se soluciona, és una ajuda a la comunitat islàmica d’aquí, que són primeres generacions de pares immigrants que venen a la vila de Piera, però més enllà d’arreglar una mesquita també preocupa, i és important, aturar aquests discursos d’odi, aquesta xenofòbia i aquesta ràbia.

Què busquen amb aquests atacs?

El què volen els que promouen aquest tipus de discursos, atacs i violència és centrar la mirada de la gent en uns culpables dels problemes socioeconòmics actuals. I ara els culpables som nosaltres, els musulmans: els musulmans et prenem la feina i et prenem les ajudes i així ningú mira cap a dalt, que és el que s’hauria de fer. És un discurs que cala, és molt fàcil assenyalar algú i convertir-lo en l’enemic perfecte.

És un discurs que és mentida, però... 

Exacte. Mira, els pares que estan construint la mesquita són pares treballadors, els fills hem estudiat aquí, ens sentim catalans, no ens sentim de segona, paguem els impostos... Estem aportant. Som un col·lectiu molt important, aportem riquesa.

Aquest discurs d’odi ha crescut últimament o fa temps que passa i no es veia tant?

A veure, això ja existia, però existia d’una forma una mica més tapada. Molts cops parlo del racisme low cost. Aquest racisme que en el primer moment no el veus: quan et pregunten “i tu d’on ets?” O “ets d’aquí?” O sents frases com “aquests no s’adapten gaire”... Aquests comentaris que són racistes, però molts cops es deixen passar. Si no parem els peus a aquest racisme low cost això va in crescendo i ho fa, encara més, en època de crisis socioeconòmiques i crisis polítiques. Hi ha problemes a Europa i a qui culpes? A l’estranger, al de fora. I ara estem veient aquesta escalada. I més amb l’auge d’aquests grups d’extrema dreta que no filtren el discurs i que, amb l’excusa de la llibertat d’expressió, se’ls dona visibilitat. Fins a quin punt és llibertat d’expressió que Aliança Catalana ataqui a les dones amb hijab? Vols dir que l’únic problema que t’ha de preocupar és una dona amb hijab, una dona treballadora, que s’està adaptant al teu sistema?

És la forma de desviar l’atenció.

Òbviament. És la manera perfecta de tapar els problemes estructurals i donar la culpa al nostre col·lectiu.

El racisme low cost, però, està passant de paraules a accions...

Sí. Ells fan el seu discurs i la gent de sota són els qui ho porten a la pràctica. És el que volen, gent a qui cala molt de pressa aquest discurs, als quals els falta una mirada i un pensament crític i treuen aquesta ràbia fora. Avui ha sigut una mesquita a Piera, hi ha hagut atacs violents a Múrcia... Fins quan? Quan ho aturarem?

Fa setmanes vau viure incidents en un centre de menors que també tenien un component racista. Com vau viure aquell moment i ara la suma dels dos?

Hi va haver una baralla i després de la baralla van anar a atacar el centre de menors cremant-ne una part, una mica similar amb el que ha passat a la mesquita. Nosaltres en aquell primer moment vam actuar, vam fer una manifestació des de la Unitat Contra el Feixisme i Racisme de Piera i vam avisar que això s’havia de parar ja. Que si no la situació empitjoraria. I sorpresa, mateixa actuació a la mesquita. Això és atacar tota la comunitat, és islamofòbia. 

Com es combat això?

En primer lloc, ha d’haver-hi lleis que siguin zero tolerants amb aquests discursos. A mi també m’agrada la llibertat d’expressió, però la llibertat d’expressió no pot passar certs límits. S’han d’aturar aquests discursos d’odi que, a més, s’estan fent des de dalt, des del Congrés dels Diputats, des de cambres, s’estan dient aberracions. Aturar això és el primer pas. També hem de treballar-ho des de l’educació, té molta importància la memòria històrica. Si et fixes en la història sempre es culpen certs col·lectius, fa un segle van ser els jueus, ara ens toca a nosaltres. Donem-li importància a aquesta educació. I, sobretot, hem de crear aquests grups contra el feixisme i el racisme a tots els municipis per poder aturar això des del principi i no anar massa tard.

L’UCFR de Piera va néixer fa relativament poc, com va anar?

Sí. Jo soc vilatana de Piera de tota la vida, vaig néixer a Igualada perquè aquí no hi ha hospital, però recordo que quan era més jove hi havia molta militància, molts grups antifeixistes i em sentia més segura. En els últims anys aquests grups han desaparegut.

Ens hem despolititzat?

No vull parlar en general de tothom, però veig força sovint que hi ha gent que diu que no li agrada la política o que no en vol formar part. I no és així, fins i tot què compres és política, s’ha de participar.

Tornem a l’UCFR de Piera. 

Sí. Tot comença amb l’incident al centre de menors i amb la desfilada de la vergonya que els van fer fer els Mossos d’Esquadra, que ens va semblar una actuació racista. Després hi va haver la manifestació de grups feixistes promoguda per Vox i que, si la veus et fixes que molt poca gent era de Piera: van organitzar busos, van portar gent de fora... Vam veure això amb por, no eren de la vila i venien amb discursos d’odi i vam dir prou, ho hem d’aturar i ens vam unir. Vam fer una contramanifestació, donant, com sempre hem fet, la benvinguda a aquests nens menors no acompanyats i també dient que aquests discursos d’odi no ens representen, a Piera.

Aquesta contramanifestació va tenir èxit?

Va tenir molt èxit. Va ser al·lucinant, jo no m’ho esperava així. Ens vam reunir una quarantena de persones el dilluns i dissabte, a la manifestació, érem entre 350 i 370. Vam veure que podem, que tenim la unió, que tenim la força. Ells això no ho tenen. Va ser molt necessària. Vam demostrar que som aquí, que existim, que això no ens representa, i que tota aquesta gent antifeixista, els carrers, també els ocuparem.

Us vau sentir acompanyats.

Molt. Va ser molt emocionant. Vam tenir només sis dies per convocar-la, un grup que acabava de néixer...

Quina és la tasca de l’UCFR?

Combatre els discursos d’odi racistes i feixistes i, també, organitzar xerrades, formacions, preparar el poble, fer intervencions a nivell local i general. S’està treballant per fer, més endavant, un festival contra la islamofòbia a Barcelona i hi participarem amb altres grups UCFR.

Teniu les eines per fer-ho?

Tenim molta col·laboració, és una lluita unitària. Cadascú arriba fins on pot i la resta et donen un cop de mà. Amb l’incident de la mesquita vam rebre ajuda de l’UCFR de Terrassa o de Vilanova. Això et fa creure-hi. Hi ha molta xarxa. Avui per tu i demà per l’altre.

A l’Anoia hi ha altres UCFR?

S’ha reactivat un grup d’Igualada i n’hi ha alguns més. Tenim un grup general de la comarca i sé que se n’estan activant a altres zones. 

A Piera quants sou?

En el grup promotor som unes cinquanta-sis persones que intentem fer el màxim dins de la conciliació i som un grup de gent molt diversa: joves, grans, gent que no havia militat mai, gent que milita en altres causes... La diversitat és molt interessant i enriquidora. 

Quin rol hi juga l’administració?

L’Ajuntament ens ha ajudat. Aquest divendres 18 de juliol hi ha convocada una manifestació a favor de la mesquita i estem rebent ajuda de l’Ajuntament. Dins de l’UCFR hi ha gent de diversos partits polítics d’esquerres. L’Ajuntament ens ha escoltat, ens està ajudant i ens deixen el nostre espai, ells hi són però des del darrere. Al final l’hem de protagonitzar nosaltres, això és una lluita social. 

Hi ha por en els col·lectius afectats? 

He tingut l’oportunitat de parlar amb la comunitat islàmica i el col·lectiu musulmà i és clar que tenen por. Primer intenten cremar un centre de menors, ara la mesquita, veus a les notícies que s’està passant a la violència directa... Es respira por, però també es viu amb un sentiment molt unitari. Aquesta unió, per molt utòpic que sembli, fa la força. No estem sols. I quan veus les mostres de suport d’altres entitats, d’altra gent, que la major part de la vila està amb nosaltres, ens fa sentir més protegits.

Hi ha esperança.

Sí, exacte. 

Quin paper ha de jugar en això la gent que no viu el racisme a la seva pell?

Han de donar-nos suport. Han de militar. Pots no formar part d’un col·lectiu i sortir-lo a defensar. La militància juga un paper molt important. Tu no el reps directament, però també convius amb nosaltres. Estan atacant aquesta convivència. Lluita amb nosaltres. És transversal. S’ha de ser actiu i ho hem d’aturar entre tots. Avui ens toca als musulmans, però a la propera seran uns altres i, quan menys t’ho esperis, estaran a casa teva amb alguna altra excusa. És molt important la lluita activa entre tots.

Parlem de futur. Quines accions teniu previstes?

En primer lloc, la manifestació de divendres juntament amb la comunitat islàmica. I també estem preparant activitats per reactivar el poble i formar-lo en l’antiracisme, ja siguis blanc o una persona racialitzada. I altres actuacions que puguin fomentar els valors de la unitat.

Abans d’acabar, vols afegir alguna cosa?

Som moltes més les que volem aturar els discursos d’odi, i les que ho farem, que no pas els que els promouen. La lluita encara continua i ocuparem tots els espais possibles. Tenim una diversitat molt rica aquí a Catalunya i ho aprofitarem. Ens estem adaptant. Tinguem els orígens que tinguem també som catalans i catalanes de primera. No hauríem de lluitar per això, hauria de quedar clar, però ho farem.