Se'ns enganxen els badalls

Entre els contagis que poden afectar les criatures, probablement el dels badalls sigui el més innocu i inofensiu. A més, difícilment els atrapa abans dels quatre anys d'edat. Si més no, així es desprèn d'un estudi de la Universitat de Connecticut (als Estats Units) publicat recentment, que assegura que és a partir d'aquest llindar quan la majoria de nens i nenes comencen a deixar-se enganxar per aquests badalls que sembla que vagin saltant d'un individu a un altre. Això no vol dir, és clar, que no es facin un fart de badallar abans d'arribar a aquesta edat; ni molt menys. De fet, els nounats ja comencen a badallar de forma espontània fins i tot abans de deixar l'úter. L'estudi se centra, per tant, en el moment a partir del qual aquesta singular reacció del nostre organisme es produeix en encomanar-se d'algú que tenim a la vora, en un incontrolable acte de mimetisme que ens costa comprendre.

Els mateixos investigadors remarcaven aquest signe d'empatia que hi podia haver en aquest intercanvi involuntari d'obertures de boca, suggerint que tant l'empatia com també la mímica que se'n podria desprendre d'una manera lligada pot anar-se desenvolupant a poc a poc durant els primers anys de les nostres vides. Una més de les moltes curiositats de difícil explicació amb les quals ens anem trobant a mesura que la sàvia naturalesa va formant el nostre organisme.

En el treball, que pretenia determinar com anava evolucionant aquesta singular reacció en les diferents fases del desenvolupament social, també s'observa que aquells infants que són autistes es presenten menys propensos a rebotar cap badall veí; i com més greus siguin els símptomes autistes, encara menys propensos al contagi. L'atenció que presta un individu a un altre, per tant, sembla que incideix de manera significativa. En el cas dels adults sembla ja indiscutible que veure badallar (amb menys o més atenció) pot contagiar aquelles altres persones que hi ha a la vora. L'experiència personal de tots nosaltres així ho ratifica. Però caldria analitzar també fins a quin punt parlar i/o escriure de badalls pot tenir un efecte semblant, i és que m'he descomptat dels badalls que he fet en escriure aquestes ratlles. O potser és simplement perquè és hora d'anar a dormir...

Oriol Solà i Prat