Se'ns en van les mans...

L'ús descontrolat dels nostres dits en algunes activitats quotidianes ens acabarà portant problemes. De moment ja s'ha percebut un increment notable d'alguns mals i símptomes que fa unes poques dècades ni existien ni s'haguessin pogut arribar a imaginar que podrien existir. Sí, l'avenç tecnològic ens va deixant unes seqüeles de les quals encara no som del tot conscients, entre altres factors perquè ens són encara desconegudes. De les psíquiques i socials se'n comencen a extreure les primeres conclusions; de les físiques se n'han derivat ja unes quantes baixes. Torna a ser un d'aquells exemples en què es pot aplicar la màxima que recorda que els excessos mai són bons; i més quan, com qui no vol, es porten fins a un extrem. Perquè, per poc que necessiteu l'ordinador en la vostra tasca laboral diària o per poc que tingueu activitats d'oci on intervingui alguna computadora o videojoc... quantes hores diàries podeu tenir la mà o els dits distrets amb tecles i botonets? Sumeu, sumeu...

No és estrany, per tant, que en qualsevol moment una de les mans (o les dues al mateix temps, segons l'ús que se n'hagi fet) ens faci saber que l'hem forçada massa i que sol•licita repòs. Entre les lesions que tindrien més possibilitats d'aparèixer hi trobaríem la tendinitis, passant també per l'anomenat “dit en resort” (una patologia basada en l'engruiximent que afecta els tendons dels dits), o fins a altres tipus de sobrecàrregues musculars, o la síndrome del túnel carpià (se'ns pot adormir algun dit o el palmell de la mà quan el nervi que va de l'avantbraç fins a la mà es pressiona). Les mans podrien acusar-nos d'oblit; elles són, potser, les darreres a tenir en compte quan pensem en lesions provocades per una llarga exposició a algun d'aquests nous aparells absorbents que sovint ens fan perdre el sentit del pas del temps. Castiguem aquestes extremitats gairebé sense adonar-nos-en. És possible que notem abans un cansament visual o un maldecap que apareix de sobte, però també per a les mans han passat les mateixes hores en un bucle menys o més repetitiu.

A aquelles llistes de patologies derivades dels malaurats accidents i del desgast que propicia l'edat, ara s'hi sumen totes aquestes altres consultes associades al mal ús d'aparells electrònics, que es calcula que ja representen un 15% del total (sigui per les posicions adoptades o per la prolongació excessiva de l'activitat). S'ha vist que aquesta tipologia afecta d'una manera especial els adults de més de quaranta anys, i sobretot aquells qui s'han incorporat recentment a aquesta activitat. Amb tantes sessions i variants com hi ha actualment de preparació física individualitzada, haurem d'aprendre a exercitar mans i dits, per evitar que després aquests se'ns rebel•lin. O preferiu esperar per haver de comprovar, aleshores, tot el que arribem a fer durant un dia en què dits i mans són del tot imprescindibles?

Oriol Solà i Prat