PUBLICITAT

Un segle coneixent els neandertals a l’Abric Romaní

Visites lliures del 7 al 28 d'agost

societat

Divendres, 7 agost 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

El 9 d’agost de 1909, un industrial de Capellades, Amador Romaní, va trobar les primeres restes històriques a la Bauma del Fossar Vell. Des d'aleshores, les excavacions a l’avui conegut com Abric Romaní s’han anat repetint de manera més o menys continuada al llarg d’aquests 100 anys. En l’actualitat, l’arqueòleg i paleontòleg català Eudald Carbonell és qui dirigeix aquestes excavacions, que du a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Excavació de l'Abric Romaní, al nivell Arqueològic O / Foto: IPHES

L’Amador Romaní entre els anys 1905 i 1910 a la Bauma del Fossar Vell (Abric Romaní) / Foto: IPHES

Després de començar les seves prospeccions a la Cinglera del Capelló de Capellades cap el 1905, tot anotant els seus treballs en el quadern de camp anomenat Atles de Prehistòria, el 9 d’agost de 1909, Amador Romaní i Guerra (1873-1930), industrial paperer de Capellades, ressenya la descoberta de les primeres restes a la Bauma del Fossar Vell, actualment coneguda com a Abric Romaní.

A partir d'aquesta data neix la història de l'Abric Romaní com a jaciment arqueològic, on les excavacions s’han anat repetint de manera més o menys continuada al llarg d’aquests 100 anys de vida.

Un jaciment de referència mundial

Les diferents descobertes que s’han anat fent al llarg d’aquests anys d’estudi a l'Abric Romaní han permès conèixer amb major detall la vida des del 90.000 fins al 9.000 a.C., o el què és el mateix, del Paleolític Mig fins al Superior.

A més, el ritme ràpid de sedimentació de la zona ha fet que es conservessin de manera excepcional aquestes restes i n’ha permès recuperar algunes com ara focs i elements de fusta, que són gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. D’aquesta manera, el jaciment s’ha convertit en un punt de referència indispensable en el coneixement de les poblacions de neandertals i de la seva possible línea evolutiva comuna amb els anomenats homes moderns.

Actes del centenari

Amb motiu de la reobertura dels treballs arqueològics, a partir d'avui divendres 7 fins al 28 d'agost (excepte el dilluns 17) es poden visitar lliurement les excavacions. L'horari de visites serà d'11.00 a 13.00 i de 17.00 a 19.00 h, i s'espera una assistència notable de públic aprofitant el bon temps i el centenari.

D'altra banda, per la seva importància i per celebrar l’efemèride, l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social), que és qui realitza aquestes excavacions sota la direcció de l’arqueòleg i paleontòleg català Eudald Carbonell, ha decidit organitzar un workshop internacional sota el títol ‘The Neanderthal Home: spatial and social Behaviours’ ( La casa del neandertal: comportaments espacials i socials) que tindrà lloc a Tarragona i Capellades del 6 al 9 d’octubre d'enguany.

Aquesta reunió científica comptarà amb la participació de 38 personalitats de la recerca d’un total de 9 països. D’aquesta manera i en 4 sessions, els experts parlaran des del context dels neandertals fins a la seva forma de vida i repassaran els 100 anys d’història del jaciment català.

Qui tampoc no ha passat per alt aquesta efemèride és l'escriptor capelladí Joan Pinyol, que al seu bloc publica més informació sobre aquest important aniversari.