La sequera es fa forta i pot ser qualificada d'excepcional en algunes zones del país, com l’Anoia

Atès que les condicions de dèficit hídric ja porten mesos essent dominants a moltes zones del país, el primer que volem mostrar és precisament quin ha sigut el comportament de la precipitació al llarg de diferents períodes d’acumulació. A la figura 1 presentem el % de precipitació enregistrada a 31, 90, 180, 365, 545 i 730 dies enrere comptant a partir del 31 de Juliol d’enguany. Exceptuant el període d’agregació més curt, observem com el dèficit de precipitació és el gran dominador a gairebé tot el país i per a qualsevol dels períodes. Més en detall:

Els darrers 3 mesos han sigut molt secs a tot el nord-est (27.5% de precipitació respecte a la climatologia), litoral i prelitoral central (47%), així com també a la zona del Prepirineu (52%)

Durant el darrer mig any el màxim dèficit torna a repetir-se a les mateixes zones, amb un valor de precipitació acumulada entre el 75-80% del que seria normal. Per contra, el terç sud mostra un superàvit del 20% .

Per als darrers 12mesos, la situació es gairebé idèntica a la descrita durant els 6 darrers. De nou les zones de la Catalunya central, Prepirineu, nord-est i Litoral i Prelitoral central tenen un 30% menys respecte a la climatologia. El terç sud i la cara nord del Pirineu i zones d’influència continuen sent les úniques zones amb superàvit (110-120% de l’acumulat normal).

Durant el període que va des del darrer any i mig als dos anys, la situació és gairebé idèntica a la descrita en el punt anterior, si bé ja s’aprecia com és tot el litoral i prelitoral de la meitat nord la que té els majors dèficits, entre el 50 i el 70% acumulat respecte al que seria normal en el període.

Com dèiem i s’aprecia a la figura 1, no només hi ha manca de precipitació a curt, mitjà i llarg termini, sinó que l’estiu està sent molt més càlid del que és normal, amb una successió d’onades de calor intensa i persistent com només s'havia observat l'estiu de 2003. La combinació de manca de precipitació i alta temperaturaestà tensionant molt a la vegetació. Precisament, per a tenir una aproximació a l’estat de la sequera des d’un punt de vista més forestal, a la figura 2 es presenta l’índex de sequera del model Canadenc (DC) a data de 31 de juliol. Aquest índex permet, de manera indirecta, tenir una visió de la sequera a curt i mitjà termini, i quin pot ser l’estat de la vegetació. Concretament de l’aigua disponible en els primers 50 centímetres de sòl. És molt utilitzat pel Servei de Prevenció d’Incendis.

A partir d’aquest índex de sequera, s’observa com bona part de la meitat nord del territori està pitjor que ara fa un any (mapa de l’esquerra a la figura 2). També veiem com, gràcies a les fortes tempestes de la darrera setmana, la situació ha permès una millora considerable a zones de la Catalunya central, punts del Prepirineu de Lleida, així com la zona del Penedès i àrees pròximes (mapa central a la figura 2). Això no obstant, i com bé mostra el mapa de la dreta a la figura 2, l’índex DC mostra percentils molt elevats a tot el que són les comarques del nord-est i bona part del Prepirineu, sobretot comarques com l’Alt Urgell, Noguera i el Pallars Sobirà. Bona part del sud del territori no mostra gaire diferència respecte a l’any passat i, en tot cas està en bones condicions respecte al que es podria esperar a data 31 de Juliol. Només les muntanyes de Tarragona comencen a presentar valors una mica elevats de l’índex, denotant un empitjorament de condicions de sequera.

Com que l’actual episodi de sequera presenta diferències importants segons en quina zona del territori ens trobem, presentem a continuació l’evolució de l’IPE-12 regionalitzat per les 4 zones on, o bé la sequera presenta ara ja majors impactes o bé comença a mostrar un empitjorament clar a llarg termini. Anomenarem a aquestes zones com a Prepirineu, Catalunya central, nord-est i Litoral i Prelitoral central. De dalt a baix, es presenten aquestes evolucions a la figura 3. No es fa esment a la resta de zones del país, atès que o bé no hi ha sequera (Terres de l’Ebre) o bé hi ha condicions de normalitat o sequera feble (resta de zones)

A partir de les evolucions de la figura 3, observem que, si considerem les subzones com un tot, l’episodi actual no sobresurt respecte a episodis previs a les zones del Prepirineu o Catalunya Central, tot i que en aquesta darrera zona la intensitat de l’episodi ha anat clarament en augment. Ara bé, la situació és diferent al nord-est i Litoral i Prelitoral central, on l’actual període de sequera mostra intensitats corresponents a sequera excepcional (IPE-12 inferior a -3), així com també una durada del període intens sec molt destacable (vora 2 anys). Mentre que el cas de la zona nord-est no podem considerar l’episodi com a sense precedents, ja que hi ha un episodi molt semblant entre els anys 1973 i 1974, no podem dir el mateix de la zona del Litoral i Prelitoral central, on l’episodi pel que fa a la seua intensitat, no té precedents durant els darrers 50 anys.

Recordem que la gravetat d’un episodi de sequera meteorològica ve determinada bàsicament per la intensitat, extensió i duració dels dèficits hídrics. Doncs bé, l’episodi de sequera actual, ara per ara, no és el de màxima durada de la sèrie 1970-2022, si bé mostra la màxima intensitat així com màxima extensió d’IPE-12 inferiors a -2.0 unitats a la zona del Litoral i Prelitoral central, així com també a la zona nord-est del país. En aquestes dues zones, a més, venien de patir un episodi de sequera també força intens i de molta durada durant els anys 2015-2017, sobretot a la zona del Litoral i Prelitoral central, on aquest epìsodi previ si que és el de major durada de la sèrie 1970-2022.

Amb aquesta contextualització, volem fer notar que, a la zona del Litoral i Prelitoral central i del nord-est les dades indiquen major intensitat i durada de les sequeres durant les darreres dècades A més, si bé s’observa que els períodes de sequera i pluvials tenien intensitats similars durant les dècades que es mostren del segle passat, al segle XXI els episodis pluvials no són de magnitud comparable als episodis de sequera. Això indicaria que les sequeres incrementen la intensitat per un descens dels acumulats de precipitació amb agregats de 12 mesos, que és el que té en compte l’IPE-12. Aquest fenomen no s’aprecia, almenys tan clarament, a la resta de zones que es mostren.

L’actual sequera contextualitzada amb episodis anteriors

La durada i gravetat que està adquirint l’actual sequera ha fet que apareguin comparacions, tant als mitjans de comunicació com de responsables polítics,respecte a l’episodi de 2004-2008. Recordem que l’episodi que es va iniciar a la tardor del 2004 i finalitzà abruptament el maig del 2008, pot considerar-se, sense cap dubte, com l’episodi de sequera més intens, extens i durador dels últims 120 anys a Catalunya. Creiem necessari doncs, realitzar una comparació entre ambdós episodis, l’actual i el màxim mai enregistrat fins ara (en període instrumental, és clar).

Per fer comparables els episodis, ens situarem a la mateixa alçada del calendari, 31 de Juliol, i seleccionarem els anys 2005, 2006 o 2007 segons si parlem de sequera a llarg termini (IPE-12) o molt llarg termini (IPE-24). A la figura 4 es mostra l’estat de la sequera segons l’IPE-12 a data de 31 de Juliol del 2005, 2007 i 2022, mentre que a la figura 5 l’IPE-24 a data de 31 Juliol del 2006, 2007 i 2022. De la comparació l’IPE-12 i 24 s’observa com els dos episodis són molt diferents geogràficament, tot i que no ho són tant en la magnitud dels dèficits en les zones que pateixen la sequera.

Mentre que en l’episodi 2004-2008 la sequera excepcional va ser molt més extensa i afectava gairebé tot el país amb excepció del litoral de l’Ebre, Pirineu Occidental i nord-est, ara està molt circumscrita al litoral i prelitoral de la meitat nord, i en menor mesura al Prepirineu de Lleida. A més, l’episodi 2004-2008 va ser molt persistent en zones de capçalera dels rius Segre, Ter i Llobregat, com bé mostren els mapes centrals a les figures 4 i 5 a data de Juliol del 2007, quan l’episodi oferia una treva a moltes zones del territori, però no en comarques com l’Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya o Ripollès. Ara per contra, les zones de capçalera no es troben tan afectades, tot i que es troben en sequera, és clar.

Una altra diferència significativa a data de 31 de Juliol de 2022 és la durada dels dos episodis. A la figura 6 es mostra l’evolució del % de Catalunya afectat per sequera moderada, forta, extrema i excepcional durant el període desembre1971 - juliol2022 i sempre segons l’IPE-12. S’observa en aquesta imatge com l’episodi històric va tenir 3 polsos o pics de sequera, cosa que li va donar una durada de gairebé 4 anys, mentre que l’episodi actual tot just arriba a 2 anys a les pitjors zones, tot i que no mostra senyals d’afebliment ara per ara.

Com que l’actual episodi desequera ja presenta dèficits a curt, mitjà i llarg termini, i també s’ha enregistrat acumulats de precipitació significatius els darrers dies en zones del Prepirineu i Catalunya central, volem fer una síntesi de l’estat actual de l’episodi arreu del país. Per a fer-ho considerarem alhora dèficits de precipitació a curt termini (de 3 i 6 mesos) i llarg/molt llarg termini (de 12 i 24 mesos). El resultat es presenta a la figura 7, on els colors fan referència a l’acumulació d’IPEs a les diferents escales temporals que s’han esmentat, i es complementa amb la delimitació de les zones segons si aquestes es troben afectades per sequera a curt termini (C), llarg termini (LL) o ambdues (CLL).

Aquesta síntesi posa en evidència l’acumulació d’importants dèficits de precipitació a curt i llarg termini a moltes zones del Prepirineu de Lleida, tot el quadrant nord-est, a més de la part baixa del riu Llobregat. Desapareix la sequera a curt termini de zones com l’Anoia, Bages, sud del Berguedà i zones del Pallars Jussà i apareix una nova zona de sequera a llarg termini a l’interior del Baix Camp, nord del Priorat i Conca del Barberà. També sembla aflorar sequera a curt termini al nord del Ripollès i parts baixes de la Val d’Aran.