Qui serà, serà?

Tothom ha arribat ja a un ampli consens a l'hora d'assegurar que els diners no fan la felicitat. Sembla ja del tot acceptat i compartit (com a mínim portes enfora). Però és probable que, davant l'ostentació material que alguns multimilionaris fan ininterrompudament de la seva riquesa, hi hagi gent que es deixi seduir per tanta riquesa i caprici amuntegat, enterbolint aquella idea que semblava del tot consolidada. Grans mansions, cotxes esportius de gran cilindrada, joies de més quirats que grams, obres d'art dels autors més prestigiosos... elements que probablement ens farien més nosa que servei però que, malgrat tot, generen aquella inevitable espurna d'enveja fàcilment compartida per un gran nombre de persones. El luxe és llaminer.

El magnat mexicà Carlos Slim, el fundador de Microsoft Bill Gates, l'inversor Warren Buffett... serien exemples de gent a qui no els preocupa la crisi, ja que no tindrien cap mena de dificultat per arribar a final de mes. De fet, es tracta de les tres persones més riques del món (per aquest mateix ordre) segons la darrera entrega de dades de Forbes corresponent a l'any 2009.

Algunes espècies estan en perill d'extinció. No seria precisament el cas dels multimilionaris. L'any passat el nombre va créixer respecte l'any anterior: arreu del món hi ha més de deu milions de patrimonis amb d'actius superiors al milió de dòlars, sense tenir en compte l'habitatge habitual. Els Estats Units, el Japó i Alemanya serien els països que en l'actualitat concentren més rics. Però n'hi ha escampats per totes bandes, això sí. No deixa de sobtar que, malgrat la crisi i davant aquest panorama gens esperançador, l'últim any a territori espanyol ha augmentat el nombre de rics (patrimonis d'actius superiors al milió de dòlars, sense tenir en compte l'habitatge habitual). I ho ha fet d'una forma prou significativa: fins a setze mil rics més (un increment del 12'5% que permet que es mantingui en la dotzena posició mundial). Són dades d'un informe de Merrill Lynch Global Wealth Management i Capgemini) que atribueixen l'increment a unes inversions amb menys riscos, més capitalització borsària i les retallades dels tipus d'interès.

Ens pot interessar menys o més, però en el transcurs d'aquests propers dies tindrem la nova llista de multimilionaris. Sabrem si aquest tal Slim, amb una fortuna fregant els quaranta mil milions d'euros, manté la primera posició o bé si la torna a recuperar en Gates, que ara fa un any estava amb “només” mil milions menys... Una realitat bastant insultant, i sobretot sabent d'on ha sortit la riquesa de bona part d'aquests multimilionaris. Tocaria, possiblement, parlar de la necessària redistribució de la riquesa, de les desigualtats econòmiques, de monopolis i d'imperis empresarials, del poder que assoleixen les grans fortunes, dels lobbies persuasius i influents que creen al voltant... però ho deixarem per a algun altre dia. Si els Slim, Gates, Buffett i companyia ens deixen.

Oriol Solà i Prat