Quan els serveis telefònics siguin cent vegades més barats...

Ara mateix hi ha més de quatre mil milions de persones que utilitzen aquests aparells per a aquella funció bàsica per a les quals van ser precisament fabricats; és a dir, per parlar. Mica en mica totes elles s'hauran d'anar endinsant en aquestes noves i múltiples aplicacions que ja hi ha, i de les moltes més que encara han d'anar venint. El pas cap a aquesta total democratització depèn, justament, del preu. Quan les tarifes de tot plegat se situïn a una centèssima part de les que estem pagant ara, la revolució podrà completar-se; és el que falta perquè se n'estengui l'ús d'una forma del tot generalitzada.

Si hi ha un camí que sembla clarament marcat és el que ha de conduir la tecnologia mòbil cap a la integració amb Internet. Possibles resultats? Una millora de la productivitat, una reducció del cost de les xarxes, la dotació de més seguretat al producte i una nova empenta a la interacció social. Aquesta combinació explosiva, sens dubte, canviarà encara més la vida dels ciutadans i ciutadanes. El farem servir, per exemple, per pagar factures o per treure diners del banc. El pare del mòbil és ambiciós: està convençut que en un futur no molt llunyà els mòbils podran realitzar controls demogràfics, de trànsit o fins i tot determinar les pautes de comportament dels ciutadans. També quant a les bateries fa apostes agosarades: de moment s'ha avançat poc però d'aquí a uns anys serem capaços de recarregar aquests dispositius amb el nostre propi cos.

El primer telèfon mòbil es va posar en funcionament ara fa trenta-sis anys. Podríem dir, per tant, que ja ha superat la crisi dels trenta però encara té una llarga vida per endavant. Aquell primer dispositiu (que pesava aproximadament un quilo i que per això se'l va arribar a anomenar “el totxo”) va permetre fer realitat el somni de possibilitar la comunicació entre persones sense que aquestes haguessin d'estar quietes en un lloc fixe. Una gran finestra que s'obria a la nostra llibertat, tot i que ara potser haguem deixat de ser-ne conscients. Des d'aleshores ha plogut molt: ara és capaç d'oferir canals d'àudio, de text, internet, ràdio, i mica en mica encara va incorporant nous serveis. Alguns més útils que altres, sí; però no deixa d'avançar. De fet, prop de la meitat de la població del planeta ja utilitza la telefonia mòbil, que no deixa de ser un percentatge xocant si es té en compte que, d'altra banda, una sisena part de la població passa gana.

Però bé, un dels camps cap als quals encara es pot orientar aquesta tecnologia (i estaria bé que fos així) és el de la salut, trobant aplicacions en la detecció a temps d'infarts o, per citar algun altre exemple, per controlar el ritme cardíac, el pes o la temperatura corporal. Qualsevol revolució en l'àmbit sanitari, si és per innovar i avançar, sempre val la pena.

Per cert, i a efectes més pràctics i propers temporalment, per si a algú li preocupava què passaria quan es completés a casa nostra el repartiment de targetes que tenen el 6 com la primera de les xifres: doncs després del 6... és clar, el 7. Segons el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, quan s'esgotin els cent milions de números que comencen per sis i que es fan servir ara, els nous telèfons tindran el set al capdavant (una decisió que és conseqüència de la consulta pública que va fer a l'estiu aquest departament). De seguida hi haurà, per tant, 80 milions de números de mòbils que esperaran propietaris. Segur que molts ja incorporaran alguns d'aquests nous serveis, basats en la veu i la missatgeria però oberts a l'accés mòbil de banda ampla a Internet i a qualsevol altra novetat que se sàpiga incorporar a aquell petit artefacte.

Oriol Solà i Prat