//Plugins sense CDN ?>
La campanya, il·lustrada pel dissenyador David Dàmaso, pretén tot un seguit de tòpics que tot sovint se senten sobre la immigració (tals com 'No paguen impostos i són els causants de la crisi', 'Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen', 'Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències', 'No es volen integrar', 'Ens estan envaint i acabaran amb la nostra cultura'...).
Però no és pas Òmnium Cultural-Anoia qui els desmunta, sinó que són diferents agents de la societat civil d'Igualada i la Conca que rebaten cadascun dels tòpics més estesos, des del president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), Ramon Felip, al mossèn de Santa Margarida de Montbui, Josep Maria Pujol, passant per la directora de l'escola García Lorca, Montserrat Oliva, i el professor d'Economia a l'Institut Químic de Sarrià (IQS) Antoni Olivé. També s'han sumat a la iniciativa la responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Conscorci Sanitari de l'Anoia, Montserrat Vidal; el secretari general de CCOO-Anoia, Severiano Duran; el secretari general d'UGT Anoia-Pendès-Garraf, Francesc Rica, i la directora de la Fundació Sociocultural Atlas, Sílvia Romeu.
'Un futur comú'
L'entitat considera que Igualada i el conjunt de municipis que conformen la Conca d’Òdena 'és una de les zones de Catalunya amb una taxa d’atur més elevada. En d’altres punts d’Europa amb índexs de desocupació similars, aquest fet sovint s'ha traduït en un auge de moviments que posen l’accent en la diferència i en la confrontació entre els ciutadans que conviuen en un mateix territori. A Catalunya, com a país d’acollida que és, s’hi troben persones amb diferents orígens geogràfics, culturals i socials, que parlen llengües diferents i amb costums diferents. A casa nostra, tanmateix, tenim la voluntat de fer d’aquesta ciutat i d’aquest país la casa de tothom, i que tothom contribueixi a bastir un futur comú.'
Exposa que, fa uns anys, 'l’arribada de nouvinguts va ajudar que l’economia de la Conca pogués funcionar a ple rendiment' i assenyala que, 'ara, en temps de crisi, no podem fer pagar els plats trencats als últims que han arribat', perquè 'a tots ens tocarà viure un anys difícils des del punt de vista econòmic a causa de la crisi internacional: tant als nascuts aquí com als vinguts de fora.
La crisi no fa distincions'.
Per tant, assegura: 'Creiem que la integració social i cultural de les persones nouvingudes és clau per avançar cap a un marc comú de convivència. Tots som de casa, independentment de si hem nascut a Igualada, Cervera, Iznájar o Nador. Independentment de si parlem català, castellà, àrab, amazigh o mandarí. Independentment de si som catòlics, protestants, agnòstics, musulmans o ateus. Tots som de casa, de la ciutat on vivim i volem treballar, i on volem aconseguir el millor present i el millor futur per a nosaltres i per als nostres fills.'
La delegació anoienca d'Òmnium Cultural també ha activat una pàgina al Facebook perquè s'hi afegeixi tothom qui hi comparteixi la filosofia de la campanya:
Estic d’acord amb el Ramon i també amb la Clara, i jo també estic farta de sentir a parlar dels tòpics sobre la immigració, com diu aquest fulletó, però tant a favor com en contra. Com ja he... Llegir més dit en el meu escrit que he publicat avui en aquest mitjà, no tot és blanc ni negre.
A més, jo tinc un familiar meu que té la xicota immigrant d’un país de l’est i us asseguro que és un gran exemple d’integració, perquè al cap de poc temps de viure a Catalunya ja parla català i coneix a la perfecció tots els nostres costums i tradicions i en gaudeix moltíssim. Però no tothom és així.
Estic d’acord en que tots som de casa, però jo hi afegiria “si veritablement o volem ser”, vull dir si els que han vingut de fora es volen integrar.
Nosaltres tenim una llengua pròpia, una... Llegir més cultura i unes tradicions que per sobre de tot hem de defensar i aquí entraríem a parlar de drets i deures. Tothom reclama els drets, però aquets han de ser per aquells que també acceptin els deures, quant una persona s’integra en una nova societat o ha de fer de veritat i en tot cas podrà enriquir aquesta aportant-t’hi part de la seva cultura autòctona, però mai hauria de voler imposar aquesta a la del lloc a on l’han acollit .
Els catalans tenim molt clar que anem a on anem conservarem la nostra llengua i la nostra cultura, però procurarem integrar-nos al màxim al nou país aprenen la seva llengua i respectant també la seva cultura i tradicions i aquesta actitud es com a mínim de gent agraïda. Si els demès fan el mateix a casa nostra penso que també poden ser dignes de tenir els mateixos drets, però si no es el cas...., potser n’hauríem de parlar
Amb tots els respectes per a les persones nascudes a qualsevol part del món, sigui quina sigui la raça o religió, si jo vaig a Suïssa (per exemple) a treballar durant una temporada, no sóc de... Llegir més suïssa, segueixo sent catalana,encara que vulgui ser suïssa. Per ser suïssa segurament hauré de fer moltes gestions per legalitzar la meva situació i dubto que m’hi pugui quedar si no hi tinc feina i esperar rebre tota mena d’ajuts de l’administració per subsistir. O m’equivoco? potser estic equivocada, si és així demano excuses.
Pilar Salat Agramunt
igualada
25 de maig 2011.21:20h
Felicitats a totes les persones que heu pensat, realitzat i editat aquest fulletó!