L'Anoia compta amb 12 solars públics per edificar-hi al voltant de 200 habitatges en cinc municipis

Segons la darrera actualització del Centre d’Estudis d’Opinió, l’accés a l’habitatge és la primera preocupació dels catalans, seguit de la insatisfacció amb la política, la immigració i la inseguretat. Els problemes amb el preu dels lloguers o les manifestacions en favor del dret a l'habitatge són temes que cada dos per tres reapareixen en l'actualitat. És freqüent també descobrir històries de gent que es veu obligada a marxar del seu barri per culpa de la gentrificació, perdent així el seu arrelament, o de persones que són expulsades del seu propi poble perquè amb el turisme de masses han augmentat els preus d’una manera desorbitada, entre d’altres.

El tema marca l’agenda política i els partits i les institucions tenen les seves eines. Des de la Generalitat, al març del 2024 es va aplicar la limitació del preu del lloguer a 140 municipis catalans (entre els quals Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí). A l’estat espanyol a primers d’any el govern de Pedro Sánchez també va impulsar una nova “Ley de Vivienda”. A principis de maig, amb l’objectiu de “reduir el desequilibri entre oferta i demanda”, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar en roda de premsa que el govern tenia més de 650 solars identificats arreu del país per construir 21.289 habitatges públics. D’aquests, el 25% estaran reservats a joves menors de 35 anys i el 8% seran per a persones en situació de vulnerabilitat. Els municipis podien inscriure els seus espais a un registre de la Generalitat. Segons Illa, això suposarà una part dels 50.000 habitatges públics que va prometre que es construirien fins al 2030.

El diputat socialista al Parlament de Catalunya, Jordi Riba, explica que així s’inicia un camí per cobrir el diferencial que tenim amb respecte els altres països o la majoria d'altres països europeus. La mitjana europea d'habitatges de propietat pública i de lloguer social a Catalunya i a Espanya està molt per darrere de les mitjanes, no només a la Unió Europea, sinó de les mitjanes recomanables.

Els solars es troben per tots els racons del país i totes les comarques menys una (Pla de l’Estany) en disposen d’algun. Respecte a aquesta distribució, el polític igualadí afegeix que la prosperitat ha d'arribar arreu del país i les necessitats d'habitatge són una realitat en el conjunt de Barcelona però també al conjunt de Catalunya i per tant, les polítiques per promoure aquest habitatge estan pensades i s'estan implementant, tenint en compte que han d'arribar també en funció de les necessitats del conjunt del país”.

Un dels grups que en principi hauria de ser beneficiat d’aquestes accions són els joves menors de 35 anys, un dels col·lectius més afectats per crisi de l’habitatge. Riba assegura que “els joves són uns dels que tenen més dificultats en el punt de vista laboral. En l’atur juvenil hi ha una taxa d'atur molt superior a la mitjana. Malgrat que s'ha millorat moltíssim els darrers anys, tenen més dificultats d'accés a l'habitatge, tenen unes perspectives vitals molt més complexes i, per tant, que la política d'habitatge tingui una reserva d'accés prioritària amb una part important d'aquests habitatges per als joves, és una condició necessària.”

Segons les dades recollides pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la comarca de l’Anoia compta amb 12 solars per edificar-hi 207 habitatges en cinc viles diferents: Igualada (4 solars), Masquefa (1), Òdena (3), Santa Margarida de Montbui (2) i Vilanova del Camí (2). A la comarca darrerament hi han arribat moltes persones que s’han vist expulsades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i això ha tensionat el mercat de diversos municipis fent pujar els preus dels habitatges. A més a més, fa poc es va donar a conèixer que les previsions asseguren que en 20 anys arribaran gairebé 30.000 persones a l’Anoia, passant dels menys de 130.000 habitants actuals a més de 155.000.

Alguns ajuntaments ens han fet cinc cèntims del que pot suposar aquesta iniciativa de la Generalitat i de com estan tractant els problemes d’habitatge des dels consistoris:

VILANOVA DEL CAMÍ

L’Ajuntament de Vilanova del Camí ha formalitzat la cessió de dos solars a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Un al carrer Joan Miró amb una superfície de 1.737 metres quadrats que permetrà la construcció de fins a trenta habitatges, i un altre al carrer Narcís Monturiol, on s’hi construiran tres habitatges protegits. L’alcaldessa de Vilanova del camí, Noemí Trucharte, explica que “la col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya és clau per avançar cap a un model de ciutat més inclusiu i sostenible i Vilanova està a les portes d’un canvi significatiu en la seva política d’habitatge”. 

Un altre projecte del consistori vilanoví és la posada en servei de sis pisos assequibles. Seran els primers que es gestionaran des del municipi i ja es troben en la fase final de tramitació amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Trucharte reconeix la complexitat burocràtica i la lentitud del procés: “Tot té una normativa molt llarga i sovint no depèn només de l’Ajuntament, sinó també d’administracions superiors com la Generalitat. Per a moltes famílies i joves del municipi, aquest projecte podria representar l’oportunitat de quedar-se a viure a Vilanova, en comptes d’haver de marxar a altres localitats amb més oferta o preus més accessibles.”

MASQUEFA

A Masquefa, l’Ajuntament ha presentat un solar al carrer Montserrat, ubicat al centre del poble, on es podrien construir entre 20 i 30 habitatges. El consistori continua estudiant la possibilitat de proposar nous solars per properes convocatòries. L’alcalde, Daniel Gutierrez, explica que “Masquefa està declarada zona d’habitatge tensionat. Això significa, entre d’altres, que una família gasta més del 30% de la seva renda en el cost del lloguer o venda de l’habitatge. De fet, concretament a Masquefa, tant la venda com el lloguer significa més de 40% de la renda familiar.“

Des de l’Ajuntament asseguren que aquest habitatge assequible destensionaria el mercat, afavoriria col·lectius vulnerables i donaria més oportunitats per accedir a una llar.

Masquefa va dur a terme el seu Pla Local d’Habitatge l’any 2023 després de la creació d’una regidoria d’habitatge. Davant d’aquesta situació, una vegada redactat el Pla Local d’Habitatge s’han començat a desenvolupar les accions: adquisició d’habitatge per polítiques socials, o acceleració del POUM amb l’objectiu de crear noves llars d’aquí al 2045.