Quant soroll ets capaç d'aguantar, quan dorms?

Investigar què és el que fa el cervell per mantenir el son, fins i tot en un context carregat de sorolls de menys o més intensitat era l'objectiu del treball d'investigadors de l'Hospital General de Massachusetts (als Estats Units). A més també vol trobar els motius que expliquen per què algunes persones ho aconsegueixen millor que altres. En entrar al cervell, la major part de la informació sensorial (entre elles els sons, sorollets o sorollots) passen a través del tàlem, una estructura cerebral profunda que és on es perceben les senyals. Si poguéssim arribar a entendre les diferents eines i tècniques que fa servir el cervell en aquest procés (un més d'aquells molts petits miracles que passen de forma natural una vegada i una altra sense que nosaltres en tinguem el control absolut), podríem utilitzar-les per aprofitar i expandir aquestes respostes per fer molt més plàcid el nostre son. Podríem aconseguir aquella fórmula ara desconeguda que ens permetés dormir com uns socs malgrat que al nostre entorn el terrabastall fos considerable.

Sovint ni tan sols som conscients que el nostre son s'ha vist interromput per algun dels sorolls que a vegades acompanyen les nostres nits, i així ho van constatar també en l'estudi. Estem dient, d'una altra manera, que en realitat aquests sorolls ambientals poden o solen tenir un impacte en la qualitat del son molt més remarcable del que en un principi podem pensar.

Ara els mateixos investigadors que van dissenyar l'experiment volen estudiar la possibilitat de trobar des de fàrmacs o aparells que puguin garantir el saludable son natural, i fins a possibles tècniques conductuals amb aquesta mateixa finalitat. De l'eficàcia i èxit que puguin trobar en depenen els feliços somnis que puguem tenir a partir d'ara. I a veure si trobem el relleu més modern i pràctic als tradicionals taps per a les orelles que, tot i que ningú podrà discutir-los mai la funcionalitat i rendibilitat que ens han donat en aquests anys d'història, a vegades costa fer-los estar quiets al lloc que els toca i costa ben poc perdre'ls entre llençols.

Part de la ciutadania potser és capaç de dormir amb tota tranquil·litat del món per molt xivarri que hi hagi, sense immutar-se el més mínim, pràcticament fins al punt de ni adonar-se si s'ensorra l'edifici on reposen. Però per a la gran majoria això no passa d'un desig gairebé utòpic. Segur que aquests darrers sabran agrair qualsevol millora que permeti augmentar la qualitat del son. Perquè una bona nit de descans ja és un primer pas per llevar-se l'endemà al matí amb un 'bon dia' dels de veritat.

Oriol Solà i Prat