Surrealisme en estat pur

La seguretat va aconsellar que es tanqués fins a quatre hores un aeroport internacional del nord-est de la Xina per por que una joguina pogués afectar els enlairaments i els aterratges. Es tractava d'un simple estel que feia volar per les rodalies de la instal·lació algú que devia estar totalment aliè als maldecaps que estava provocant. Fins a una vintena de vols es van veure afectats per a l'incident. No va ser fins al cap d'unes hores que responsables de l'aeroport van poder trobar la persona que s'entretenia fent volar l'estel. Es veu que aquest joc originari justament de la Xina és bastant popular especialment entre la gent de la tercera edat, que les fa volar com a entreteniment en places, descampats i esplanades. Potser per això la solució va ser fàcil: tot el que van haver de fer va ser demanar-li que el plegués.

D'altra banda, són molts els ajuntaments que faciliten bosses a diversos punts del municipi per recollir els excrements dels gossos. El problema ve quan els veïns d'alguna població (que mantindrem “en l'anonimat” per no fer avergonyir la gent que hi viu) opten per robar aquestes bosses per donar-los una altra utilitat, que no és altra que guardar aliments a la nevera o al congelador; la companyia encarregada d'instal·lar-les va detectar-ne un ús absolutament desmesurat. De ben segur que no és l'única població on es dóna un cas similar, però allí es veu que el mal ús del material (o el canvi espontani de la seva finalitat) va ser a gran escala. El consistori ha trobat una bona tàctica de persuasió: apunta que les bosses són reciclades i que encara no se n'ha avaluat el grau de salubritat o de toxicitat, afegint que no es fa responsable dels danys que pot ocasionar-ne l'ús inadequat. Devia fer gràcia obrir algun congelador i trobar tot de bossetes negres amb l'etiqueta de “posa aquí les caquetes de la teva mascota”; i menjar-se una estona després els aliments que s'hi guardaven... devia ser una mica fastiGÓS, oi?

Tercer i darrer exemple. Si a la desaparició d'alguns medicaments de les farmàcies s'hi suma la manca de notificació als professionals mèdics d'aquest fet, no és estrany que a la Federació d'Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública arribin queixes de pacients que van a buscar amb la recepta uns productes que ja no existeixen (el laboratori que els fabrica deixa de comercialitzar-los, fàrmacs que es retiren i que es comercialitzen amb una nova presentació, etc.). La cara de babaus que ens queda... i l'interrogant que s'obre, per saber què cal fer aleshores. No cal dir que la situació dificulta de manera significativa la complementació del tractament i el control de la malaltia. Mala tela al teler.

Vist això, encara que a vegades pugui costar creure el que t'expliquen o fins i tot el que veus, són situacions que es poden donar (per surrealistes que siguin). El món ens regala sovint singularitats d'aquest tipus.

Oriol Solà i Prat