El tabac i l'alcohol castiguen més la fertilitat masculina que l'edat

Avui es posa en marxa la primera Setmana de la Fertilitat, promoguda per un parell de centres barcelonins i donant continuïtat a la celebració, aquest diumenge, del Dia de la Mare. Aquests dies oferiran revisions de fertilitat gratuïtes a totes aquelles dones que vulguin conèixer les possibilitats actuals o futures que tenen de quedar-se embarassades. I és que han pogut constatar que una de cada cinc parelles tenen dificultats per tenir fills a causa del retard voluntari de la maternitat: només la meitat de les dones de més de trenta anys que intenten quedar-se embarassades ho aconsegueixen durant el primer any.

No és menys cert, segons alguns experts, que rere la infertilitat dels barons s'hi amaga un problema de baix recompte o una manca de mobilitat dels espermatozous que solen estar provocats per factors genètics que es presenten perquè sí, perquè toca, sovint sense cap causa coneguda que ens serveixi d'argument. Però hi hauria un altre gran grup de casos, tan o més gran que aquest primer, que vindria marcat per condicionants externs. Al consum d'alcohol i tabac (per la capacitat dels compostos del tabac de fer mutar les cèl·lules germinals, es multipliquen els efectes negatius sobre el sistema reproductor masculí) podríem afegir-hi molts dels altres mals hàbits que ens puguin passar pel cap, sobretot aquells que se situen en l'àmbit alimentari. Sembla que les dietes pobres en antioxidants actuarien negativament sobre l'ADN espermàtic. Situacions d'obesitat i sobrepès tampoc ajuden massa al respecte (l'increment del sobrepès a la població augmenta els índexs de disfunció sexual, sent més propensos a la impotència, segons dades de l'Institut de Medicina Sexual; estudis demostren que les persones amb sobrepès tenen el doble de risc de presentar disfunció erèctil, i les obeses són fins a vint-i-cinc vegades més propenses a patir algun problema sexual).

Incidència destacada, també, dels estupefaents. La marihuana no només és la droga més consumida a tot el món; és també la que més pot afectar a la infertilitat masculina, i és que conté com a mínim una vintena d'actius que s'associen a una disminució significativa en la concentració, mobilitat i alteracions en la morfologia espermàtica.

L'estrès quotidià també té un efecte directe a l'hora de concebre un fill, amb influència en el baró que està sotmès a situacions traumàtiques i puntuals que siguin estressants: la qualitat dels espermatozous es veu seriosament alterada. No cal dir que és una realitat que viuen i pateixen algunes de les parelles que segueixen tècniques de reproducció assistida. La gran càrrega d'ansietat a la qual poden estar sotmeses no és massa bona aliada. S'ha calculat que fins a un 30% de les parelles abandona els tractaments de fertilitat justament per aquest estrès psicològic que comporta. De fet, actualment al voltant del 2,9% de les criatures que neixen a l'estat espanyol ho fan gràcies a les tècniques de reproducció assistida, i unes 16.000 noves parelles tenen anualment problemes per aconseguir un embaràs i opten per assistir a un centre especialitzat. Els tractaments de fertilitat poden allargar-se durant mesos, amb la nova tensió i patiment que es va acumulant justament a conseqüència d'aquesta durada (s'hi suma aquí també la pressió social que comporta la situació). Però malgrat tot hi ha la dada per a l'optimisme: les taxes d'èxit dels tractaments no deixen d'augmentar cada any. El suport psicològic dels professionals sanitaris també hi sol donar un cop de mà notable: beneficia entre el 86 i el 96% dels casos (més en aquells que l'han sol·licitat).

L'edat no podem evitar que passi... però justament tots els factors que acaben resultant determinants sí que estan a la nostra mà. Ja està tot dit, no?

Oriol Solà i Prat