“Van tardar moltes hores a dir-nos que l’avi havia mort per coronavirus”

Va ingressar a final de febrer i l'11 de març es va convertir en una de les primeres víctimes del coronavirus a l'Hospital d'Igualada. El dol per a la família de J. ha estat molt difícil, ja que viuen separats en diferents regions sanitàries. Ara, miren enrere i expliquen la incertesa i dolor de les dues setmanes en què el seu avi va estar ingressat a l'Hospital d'Igualada: "Era impensable en aquell primer moment, quan el van ingressar, que tingués coronavirus. De fet, l'avi va fer la prova i va sortir negatiu. Ell tenia pneumònia i necessitava oxigen a casa, però que fos positiu, no".

Recorden també que "aquelles primeres jornades van ser normals, dins el fet d'haver de desplaçar-nos a l'Hospital. Entre les netes i els meus tiets, ens anàvem alternant per anar-lo a veure. Les visites les vam fer amb normalitat. Si va morir el dia 11, podem dir que fins al dimarts 10 no vam veure cap alteració de la normalitat: va ser quan van començar a aïllar gent."

De fet, l'avi semblava que tornaria al seu domicili: "El cap de setmana del 7 i 8 de març es trobava millor, estava bé, i pensàvem que la següent setmana ja podria tornar a casa. Just aquell diumenge, però, va començar a tenir febre. El dilluns, tot i que era el dia que hauria de tenir l'alta, encara estava allà i encara feia bromes amb nosaltres i tot. No va ser fins al dimarts 10 que tot va canviar de mig a mig."

Aquell dia 10, J. va portar la seva àvia des d'una població veïna a l'Hospital d'Igualada, i va ser "el primer moment que vam veure que movien llits amunt i avall. Devien ser les 5 de la tarda. Segons em va dir l'àvia, l'avi va dir que amb el tràfec ni van pensar aportar-li res per a berenar." Així, "quan el van aïllar el dimarts 10, no sabíem què tenia. Li van deixar les coses a la primera habitació que havia ocupat. Recordo que la meva tieta va demanar d'agafar-les. I el dia 11, a primera hora del matí, va ser quan ens van trucar per dir-nos que havia mort. I també ens deien que podíem fer vida normal". No va ser fins aquell vespre del dia 11 "quan se'ns va comunicar que l'avi havia estat positiu per coronavirus. Va ser quan ens va dir que prenguéssim mesures de distanciament".

El comiat amb l'avi, per tant, va ser "com cada dia, un 'fins demà'. No teníem clar ni si l'aïllarien a ell. Aquell dimarts ens van dir que no li féssim dos petons com li fèiem cada dia, però fins aquell dilluns sempre ho havíem fet." Després del dimecres 11, "no ens van fer testos de manera immediata. Vam haver de trucar al 061. Va ser estrany, perquè la meva germana, amb quatre fills, va tenir algunes de les criatures amb febre. A la nostra família no ens van donar cap recomanació, i el pitjor és que nosaltres ho podríem haver encomanat a algú més."

Segons la família, l'aïllament no era correcte i els pacients amb Covid-19 compartien habitació. "Quan vam anar a l'Hospital, una vegada ens van dir que l'avi havia mort, a l'habitació on era encara hi havia una altra persona, un home gran viu, que trucava a casa i cridava que no podia seguir allà, al costat d'una víctima de coronavirus."

Aquella primera setmana, quan va començar el confinament, "era el moment que com a família hauríem volgut fer pinya, però ens vam haver de separar pel confinament." Els símptomes de la COVID-19, J. els va tenir la setmana següent: "Eren cefalees, però ho atribuïa als nervis, també febre i dificultats per a respirar." Encara que eren asimptomàtics, els seus familiars també van donar positiu.

Les cendres de l'avi no les van poder recollir fins dos mesos més tard. La família viu a diferents zones sanitàries i encara no han pogut retrobar-se per fer un acte de record. Ara, pensen que "sense el coronavirus, potser s'hauria recuperat. Tenim molt clar que ho va agafar a l'Hospital. Només que l'haguessin aïllat bé...".