La Teixidora s'inaugura al cor d'Igualada

La jornada d’inauguració de diumenge començarà a les 11 del matí amb una cercavila pel barri de la Font Vella i la Penjada de l'estelada al propi casal. Després de l'exhibició castellera de la Diada dels Moixiganguers d'Igualada, cap a 2/4 de 3, tindrà lloc un vermut i un dinar populars. El menú serà de paella, pa, vi i aigua i postres; el preu de 7€ (socis/es) o de 10€ (la resta); i els tiquets limitats es poden comprar passant pel casal de 7 de la tarda fins les 9 del vespre o bé reservar-los a través del correu electrònic. Ja a la sobretaula, hi haurà un torn de parlaments de membres d'altres casals dels Països Catalans, mentre que la festa la clourà el duet de música tradicional Betzuca, format per components del grup La Carrau.

Aquest projecte es va presentar ara fa uns tres mesos i el passat 25 de setembre es va celebrar la primera assemblea ordinària per decidir l'estructura organitzativa i les primeres activitats. A dia d'avui hi ha una vuitantena de persones associades amb veu i vot en les diferents comissions creades, que també compten amb altres avantatges com diversos descomptes. Els impulsors de La Teixidora, però, volen sobrepassar el centenar de socis i sòcies el més aviat possible per tal de garantir aspectes com la pluralitat, l'autogestió, la independència i la força del casal. La quota mensual mínima és de 5€ per a menors de 25 anys, pensionistes i desocupats i 8€ per a la resta.

'Inaugurem el casal amb il·lusió, engeguem motors amb coratge. I no volem resistir sinó avançar […] La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant', rebla el díptic de presentació.

A punt per començar l'activitat

Portes endins, el que fins fa pocs mesos era un bar nocturn s'ha reformat per ser un punt de trobada social i alhora un espai on gent amb inquietuds similars pugui organitzar-se i tirar endavant diferents propostes. A més de taules i cadires per poder fer una beguda de la terra mentre es xerra, es llegeix o s'escolta música, també hi haurà un arxiu, un espai infantil per als més petits i una sala de reunions. Aquest dissabte també s'estrena l'exposició: 'Una llengua en moviment. La lluita per la normalització del català a l'Anoia', que es podrà veure fins el 5 de novembre.

Portes enfora, des de la Teixidora destaquen que no volen 'tancar-se en un espai aïllat i per a convençuts' ni tampoc 'mirar-se el melic o creure's el centre del món', sinó que volen fer xarxa. És a dir, col·laborar i treballar amb el teixit associatiu existent, ja siguin del barri de la Font Vella i Igualada o de la resta de l'Anoia.

Un cop inaugurat el casal començaran les primeres activitats organitzades per La Teixidora, coincidint amb l'últim trimestre de l'any. Tot i que el programa final encara s'ha de tancar, podem avançar que el 31 d'octubre se celebrarà la Castanyada, el 5 de novembre es coorganitzarà un autocar a Perpinyà per poder assistir a l'acte final del Correllengua i el 25 de novembre tindrà lloc un acte amb motiu del Dia contra la violència de gènere. A més, el casal col·laborarà amb actes com el Correllengua d'Igualada, la Festa de la Ratafia del proper 29 d'octubre o les festes de Sant Faust de finals de novembre organitzades per l'associació juvenil La Coll@nada.

Els casals independentistes als Països Catalans

Amb l'obertura de La Teixidora, Igualada se sumarà a moltes ciutats del país que disposen de casal independentista. Es calcula que n'hi ha prop d'un centenar. Tot i això, històricament la ciutat no ha estat mancada d’espais similars, ja que als anys 90 existia un local independentista al passeig de les Cabres, o en certa manera, algunes activitats van ser desenvolupades més tard a través del cafè-bar Jimmy Jazz o des d’altres espais més transversals.

Val a dir que als Països Catalans existeixen casals històrics (alguns d’ells amb més de 20 anys d’existència, com el Despertaferro de Reus o el Casal Jaume Compte de Sants), però també d’altres repartits arreu del país, com el Casal Panxo de Berga, l’Ocell Negre de Lleida, Can Capablanca de Sabadell, el Forn de Girona, el Quicó Sabaté de Sant Celoni, el Voltor Negre de Mallorca, el Pere III de Balaguer, el Panxampla de Tortosa, la Turba de Valls... La majoria es troben aplegats sota la Coordinadora de casals dels Països Catalans. Des d’una altra perspectiva, al País Valencià existeix la xarxa de Casals Jaume I que aplega els casals impulsats per Acció Cultural, destacant espais com el de Gandia o l’Octubre a la ciutat de València.

En l’actualitat, es continuen obrint nous casals i, per exemple, en breu ciutats com Alacant, Sóller, València, Olesa de Montserrat o al barri barceloní de l’Eixample acolliran nous projectes similars al de La Teixidora. La tasca d’aquests casals és la d’esdevenir un punt de trobada, per tal d’afavorir la participació política i l’esperit crític, promoure activitats culturals o d’oci alternatiu; sensibilitzar entorn de temes com la defensa del territori, la xenofòbia, el sexisme... o bé respondre a problemàtiques locals, així com ajudar a la dinamització del propi barri on estan ubicats.