//Plugins sense CDN ?>
Una part important de la població es considera exigent amb tots els aspectes que tenen a veure amb la neteja de la seva llar. Ara bé, això no vol dir que gaudeixin fent aquestes tasques; ans al contrari. De la suma de la necessitat de fer-ho amb les poques ganes de posar-s'hi, en surt que les hores que s'hi acaben dedicant són unes tres o quatre setmanals. I tot i que cada u ho deu fer com i quan pot i vol, la majoria opta per concentrar aquesta activitat en un mateix dia (allò que en diem “fer dissabte”, tant si és diumenge com dimecres com divendres). Fixar un dia és una bona tècnica per lluitar contra el que en podríem dir el ‘després-m'hi-poso’ que es dóna també en moltes altres àmbits: a vegades és massa fàcil trobar excuses per aparcar per a una mica més tard aquella feina que se sap que s'ha de fer igualment, però que sovint tampoc és urgent. Pot esperar... i la posposem per a més tard, o per al dia següent.
Planxar es perfila, i amb diferència, com la tasca que menys els agrada als enquestats. De fet, gairebé una de cada tres persones es van mostrar poc amants d'aquesta afició. A l'altra banda de la balança se situaria la tasca de fregar, que (potser perquè esdevé molt més necessària i fins imprescindible) és la que porten millor. Sigui o no per resignació, els enquestats es manifesten simpatitzants d'aquesta pràctica en un 18%. Caldria potser veure què és el que entenen uns i altres per fregar... no és el mateix passar una mica l'escombra que posar-se a fons amb tota l'artilleria, i segur que en alguns pisos d'estudiants, per exemple, tot el que sigui alguna cosa més enllà d'apartar el que està al mig i fa nosa, ja seria un esforç extra que ningú està disposat a fer.
Al marge de l'ús que es faci del pal de fregar, dels draps, de la baieta i de tots els productes que es poden arribar a utilitzar per desenvolupar menys o més a fons la neteja, el que sembla que comparteixen els enquestats és que tenen la consciència ben tranquil•la. Si més no, una àmplia majoria (quatre de cada cinc) asseguren convençuts que el seu domicili està el que en diríem "presentable" en cas de rebre alguna visita inesperada. Fem notar aquí, també, la subjectivitat d'aquest terme, perquè el que és presentable per a uns pot ser un autèntic desastre per a altres...
No deixa de ser també significatiu el percentatge de població (al voltant del 2,5%) que pateix algun tipus de trastorn obsessiu compulsiu, perquè més de la meitat tenen relació amb la neteja d'alguna manera o altra. Aquest comportament, difícilment controlable, es basa en la creença que la brutícia et fa estar en risc de contaminació, i l'única manera d'intentar reduir l'ansietat és a través de diferents tasques de neteja. El problema és que, tot i passar-se hores i hores netejant, només aconsegueixen calmar durant una estona aquestes compulsions, i de seguida tornen a sentir la necessitat de netejar i netejar i netejar. Un cas ben diferent al de la gran majoria, a qui els gèrmens que puguin tenir pul·lulant per casa els preocupen ben poc, per no dir gens.
Oriol Solà i Prat
Carles
Igualada
5 de febrer 2012.19:12h
Gran noticia, ja puc dormir tranquil