El terratrèmol de Llorca també mobilitza Montbui

En el ple de l'Ajuntament de Montbui, els regidors van mostrar el seu suport, junt amb els montbuiencs que van assistir a l'acte, al poble de Llorca, i van assegurar que es solidaritzaran amb el poble murcià donant el que cobrin del ple extraordinari. L'acte va comptar amb unes 70 persones, així com diverses personalitats polítiques de la Conca, com l'alcalde de Santa Margarida, d'Òdena i el tinent d'alcalde de Vilanova del Camí.

Montbui va voler sumar-se al condol manifestat per tot l'estat espanyol i, ja al migdia, va fer un minut de silenci, tot respectant el dia d'anul·lació de la campanya electoral per a les municipals. En aquest sentit, el municipi anoienc es va afegir 'al dolor que es viu en aquests moments' i va desitjar que la normalitat pugui tornar el més aviat possible a la vida dels ciutadans, tal i com va expressar l'alcalde de Montbui, Teo Romero.

La geologia dóna explicació a les causes del sisme

Eulàlia Masana, geòloga igualadina i professora de geodinàmica a la Universitat de Barcelona, treballa en l’estudi de terratrèmols antics en el registre geològic. Masana explica que, malgrat que no hi hagi una conscienciació social, 'a la Península Ibèrica es poden produir terratrèmols, sobretot al sud, a la serralada bètica'. A l'est d'aquesta serralada hi ha un sistema de falles, ruptures del terreny, capaces de produir grans terratrèmols que s'inicia a la zona d’Alacant i trenca el terreny fins a Almeria –passant per Llorca- on tristament van donar lloc al terratrèmol del dimecres dia 11.

Eulàlia detalla que la falla que ha produït el terratrèmol, la falla d'Alhama de Murcia, forma part d'aquest sistema de falles i absorbeix part de l'acostament que es produix entre la placa Africana i l'Euroasiàtica (de la que forma part la Penísnula Ibèrica) que és de l'ordre de 5 mm/any. El lliscament brusc de la falla d'Alhama de Murcia ha alliberat de cop ones sísmiques que s'han transmés pel terreny donant lloc al terratrèmol.

El focus del terratrèmol ha estat molt poc profund (als voltants de 6km segons les dades més recents) i, per tant, les ones han tingut poc recorregut per a dissipar-se i han produït molts més danys en superfície dels esperats per a un terratrèmol de magnitud 5'1.