Uns tiben del carro, però si els altres no segueixen…

En aquesta edició, si ens fixem en els models que s’hi presentaran en primícia, veiem que s’aposta per la tecnologia híbrida, amb menor consum i emissions. Una bona notícia, per tant, per al medi ambient i per a tota la humanitat. Però és clar, ara ve la pega… I la pega d’aquesta mostra és l’escassa representació forània, ja que degut en bona mensura a la crisi mundial de vendes en el sector es veurà reduïda considerablement per deixar pas als models dels principals fabricants nipons. De fet seran només dues les empreses estrangeres que hi participin (quan fa un parell d’anys, a la darrera edició del saló, en van ser vint-i-sis).

Hi podrem veure un minivehicle elèctric que inclou panells solars per alimentar el sistema d’aire condicionat. Un altre vehicle amb motor elèctric que permet viatjar fins a vint quilòmetres sense consumir gasolina i que es pot carregar en unes tres hores. O un híbrid capaç de moure’s amb l’únic impuls d’un motor elèctric amb una autonomia de cinquanta quilòmetres, recolzat per un sistema de recàrrega autònoma que evita que les bateries de liti perdin energia. O encara altres motors que permeten estalvis rècord de combustible. També versions elèctriques de conegudes motocicletes, i nous models d’escúters amb propulsió elèctrica. I això ja no són experiments ni prototipus especials: són cotxes que surten al mercat a preus competitius perquè se n’omplin els carrers de seguida. Els exemples citats arriben de la mà dels principals fabricants d’automòbils nipons; no cal citar marques (segur que tothom en té alguna al cap). Però, com en tants altres casos, convindria que també en aquest camp tots els països i totes les marques anessin a una. Encara que ja comenci a sonar a tòpic repetitiu, l’aposta no pot ser cap altra: l’ecologia per damunt de tot. Si volem que l’evolució del mercat de l’automòbil vagi “sobre rodes”, és l’única alternativa que ens queda.

Oriol Solà i Prat