Tornar a ser verges

Algunes pacients, en conya, em diuen que tornen a ser verges pel temps que fa que no 'fan l’amor'. D’altres, més seriosament, m’ho diuen pels canvis que han sentit des que han parit: dolor, por-aprensió, inseguretat, sequedat, falta de 'líbido', dificultats per arribar a l’orgasme... és una mica com tornar a començar de nou.

A part de tota aquesta símptomatologia física cal afegir-hi la preocupació d’algunes de les dones respecte la seva parella, ja sigui pel temps que fa que no han tingut relacions o per la “qualitat” d’aquestes: per l’interès que s’hi posa o falta de motivació, per la durada de l’acte, per les percepcions del seu company “sembla que tot s’hagi donat, eixamplat”...

Hi ha parelles que tenen un retorn a la sexualitat ben normal amb l’únic inconvenient de trobar el “bon moment” entre alimentar el bebè, canviar-li els bolquers, posar cremetes i que dormi tranquil·lament... però a part d’això físicament tot va com oli en un llum.

Sovint però ens trobem un quadre ben diferent: cicatrius d’episiotomies/esqueixaments doloroses, pell més sensible i irritable, sequedat vaginal, pèrdues urinàries, sensació de tibantor i de “xoc intern”, penetració dolorosa, molèsties al baix ventre, falta de sensació, disminució o dificultat per arribar a l’orgasme... i a part, unes hormones “desmadrades” i una dona esgotada.

La mare naturalesa, que és molt sàvia, ha previst que després del part la dona es dediqui gairebé exclusivament a recuperar-se ella mateixa i a les cures del seu bebè. Una recuperació correcta i sense seqüeles és assegurar-se el futur ginecològic d’una dona i de la supervivència de l’espècie. O sigui, que hormonalment, la dona ja no està per arrambar-se fins que la cosa no estigui al 100%.

L’altra cosa és l’amor que una dona sent respecte el seu home, les ganes d’apropar-s’hi amorosament i si a més és possible “tenir-lo una mica content”. Avui en dia tenim homes i pares de família molt comprensius, més sensibles i oberts que en altres temps i entenen aquestes necessitats específiques de la seva parella.

El cos evoluciona amb el temps i moltes d’aquestes alteracions desapareixen o s’alleugen, la quarantena és un moment clau de canvis i d’espera. Si quan doneu el “tret de sortida” a la vostra vida sexual post-part (setmanes o mesos després) sentiu que alguna cosa encara falla, que us moltesta o us fa por... consulteu!!!

Les cicatrius es treballen, existeixen tècniques de reposicionament d’òrgans i tests que busquen canvis subtils però importants en el vostre cos, gels lubrificants per la sequedat, treball de l’actitud en la sexualitat... Quan algú us explica que tot el que us passa és normal i que hi ha una solució, la situació es desdramatitza i adopta un punt humorístic: torno a ser verge ;-)