Tota Europa és més cornuda

L'any 1990 eren un 9,6% els naixements de criatures que no van sortir de la panxa que, com a mínim inicialment, estava previst que sortissin. Però la xifra ha anat creixent, i creixent, i creixent... fins arribar a ser del 31,7% una vintena d'anys després (són dades recollides a l'Anuari de l'Oficina Estadística Europea, l'Eurostat).

Si mirem als dos extrems veiem com la xifra més actual de països com Estònia, Suècia, Eslovènia, França i Bulgària assenyala que més de la meitat dels naixements són extramatrimonials. Més de la meitat, eh! D'acord que les estadístiques s'encarreguen de trobar una mitjana en el repartiment irregular dels casos acumulats entre tots els subjectes potencials, però podríem ben bé dir que per cada fill que tenen tots els matrimonis d'aquests països, en tenen un altre amb alguna altra parella. Sobta. O no. A l'altra banda de la balança, en el que serien els europeus menys aventurers (o més fidels, o més porucs), hi hauria Grècia, Xipre, Itàlia i Polònia, on les taxes oscil·len entre el 5,9 i el 19,9%.

Tot això en un context en què el nombre total de matrimonis ha disminuït novament. Ja ho va fer l'any 1990, amb una taxa de 6,3 matrimonis per cada 1.000 persones, i ho ha tornat a fer ara el 4,9 per mil (en aquest cas, la darrera dada és del 2007, tot i que la situació econòmica per la qual ha passat Europa aquests darrers anys assenyalen que, efectivament, la tendència s'ha mantingut). Són només cinc els estats membres on hi ha més casaments: a Dinamarca s'hi afegeixen Irlanda, Polònia, Finlàndia i Suècia. En el cas de l'estat espanyol l'evolució ha seguit una tendència a la baixa, fins als 4,2 per mil que indica la xifra més actual de l'estudi. Els països on han tingut menys passió per establir lligams han estat Eslovènia, Bulgària, Luxemburg i Hongria.

Caldria llegir les dades fil per randa, tenint en compte que en el capítol de descendència extramatrimonial podrien estar-hi també inclosos tots aquells que corresponen a noves relacions encetades un cop s'ha extingit un matrimoni, sense que això comporti cap mena de matís que denoti una conducta infidel. De tota manera, si aquest informe només destaca els casos en què les relacions extramatrimonials es van acabar traduint en descendència, fins a quin percentatge es deu enfilar la xifra que en recull totes les infidelitats que sumen els europeus i europees en la seva globalitat? Molta banya...

Oriol Solà i Prat