//Plugins sense CDN ?>
El Rvd. Llic. David Compte Verdaguer nasqué a Sant Martí de Tous el dia 28 de juliol de 1973. Fou ordenat prevere el dia 31 d’octubre de 1999, a la parròquia de sant Jaume de Calaf. Va fer els seus estudis eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universitat Pontifícia de Salamanca (Facultat de Teologia), on obtingué el grau de llicenciat en teologia sistemàtica i un Màster en Comunicació Cristiana.
Ha exercit el càrrec de vicari de la parròquia de Santa Maria de Manlleu (des de 1999 al 2008) i de la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu (des del 2004 al 2008).
Actualment exerceix els càrrecs següents: membre del Consell Presbiteral (nomenat l’any 2004); Delegat episcopal de Pastoral de Joves (nomenat l’any 2004); Assessor religiós d’ESO i Batxillerat del Col•legi Sant Miquel dels Sants de Vic i professor de religió en el susdit col•legi (nomenat l’any 2005); rector de les parròquies de Sant Joan i Pau de les Abadesses, Sant Martí d’Ogassa, Santa Llúcia de Puigmal i de Sant Martí de Surroca (nomenat l’any 2008) i Arxipreste de l’Arxiprestat del Ripollès (nomenat l’any 2008).
Xavier Bisbal Talló
Si el bisbe Deig veies com està el país avui en dia ...
La diòcesis de vic va a la deriva... Cada vegada més dividida, cada vegada més gent que no confia en el seu bisbe.
Pobre església catalana. Tots els bisbes, millor dit la gran majoria ”made in... Llegir més Carles” i per més que Germinans.germinabit wel lloi va fer molt de mal a l´església catalana.
Per cert, segueix vivint al palauet? Quin exemple! Segueix circulant amb l´audi?
Quan un reflexiona sobre la manera de viure d´altres emèrits... quina diferència...
Rafel Sànchez Reig
Sabadell
15 de maig 2014.08:45h
Bon dia mossén David, acabo de lligir el teu comentari, estic d’acord que hem de compartir l’espiritualitat, l’oració,l’itúrgia, i tot el que creguis convenient, inclús el pa, i,... Llegir més d’aixó, vull dir d’el pa, gairabé no s’en parla mai en els comentaris evangélics de cada matí, quan era molt jove, el meu director espiritual , ja ens comunicava, que quan parlèssim de Jesús, primer haviem d’omplir els estòmags, bé, no facis gaire cas de mi, soc un vell, ja caduc, voltant els 90 i molt trist per el testimoni d’quells de viuen en palaus, el Senyor no tenia on reposar la seva testa...
Que Déu Pare ens beneixi a tots i perdoni els meus pecats, Adéu-siau mossén David