Es troben restes de 55.000 anys d'antiguitat a l'Abric Romaní

Aquest dijous va finalitzar la campanya d'excavacions d'estiu de l'Abric Romaní després de 20 dies de treballs molt fructífers. Un total de 67 membres han pres part en aquesta campanya. Els integrants de l’equip d’excavació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pertanyen a diferents universitats de l’Estat espanyol i d’altres països com Algèria, Itàlia, França i Estats Units.

Excavació molt fructífera

Josep Vallverdú, membre de l'IPHES, ha explicat a anoiadiari que durant aquesta campanya s'ha excavat una superfície molt interessant, sobretot pel que fa a la riquesa material. S'han trobat restes de fusta, pedra tallada i restes d'herbívors. El més interessant, però, són el gran nombre de fogars que s'han trobat i que van pertànyer a llars neandertals. Segons Vallverdú, aquesta riquesa es correspon a l'excavació de zones que havien estat aixoplugades, on els homes neandertals es protegien de la intempèrie.

Canvi tecnològic

Respecte a les troballes en campanyes anteriors, s’observa un canvi tecnològic important perquè és fa molt més present i generalitzada la talla levallois; aquesta tècnica consisteix a realitzar extraccions d’ascles del nucli de la pedra mentre que fins ara només s'havien trobat restes de ganivets en forma de serra. Josep Vallverdú declara que 'encara no sabem gaire bé com interpretar-ho'.

També es detecta cert augment de la freqüència de seqüències laminars, així com l’abundància de nuclis de sílex i les nombroses roques compactes com la calcària lacustre i sorrenques tallades i fragmentades, que s’haurien utilitzat per a treballs específics com la manipulació de la fusta. El grup de restes de sílex més abundant és de petites dimensions i molts d’ells s’han localitzat a dins els fogars sense cremar, 'cosa que significa que s’han dut a terme petites talles in situ', assenyala Vallverdú.