Tu estaves a l'escena del crim

societat

Dilluns, 10 maig 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que l'espècie amb un risc més gran d'extinció és l'esturió, a causa del consum de caviar. Està en una situació crítica, al capdamunt de la llista vermella que determina les que es troben en perill a escala continental per poder prendre mesures de protecció. Però no és l'únic. També poden deixar d'existir aviat les libèl·lules, els escarabats i les papallones (per la pèrdua de l'hàbitat i el canvi climàtic). Fins i tot la meitat dels primats, en especial els goril·les, com a resultat de la destrucció de les selves tropicals i del comerç il·legal. Ens està desapareixent una part important de la fauna que ens acompanya, a passos de gegant. I en la major part dels casos, ni ens immutem. Sí: ens en podem sentir còmplices.

Ens adverteixen per activa i per passiva que la biodiversitat mundial està greument amenaçada, fins al punt que la pèrdua d'espècies minva fins a mil vegades més ràpid del que vindria a ser el ritme natural. Mil vegades més ràpid! No cal dir que la mà de l'ésser humà (per variar) hi té molt molt a veure. Així mateix, més d'un terç de les espècies que s'ha avaluat des de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea estan amenaçades d'extinció, i això que aquest any 2010 ha estat designat per part de l'ONU com l'Any de la Diversitat Biològica.

Les llacunes legals que hi ha en aquest àmbit, l'incompliment de la legislació que en teoria està vigent, o en alguns casos la manca d'informació per part de la societat, s'apunten com els principals aspectes que posen entre les cordes la biodiversitat. Malauradament, i en no ser novetat sembla que ja ens deixi de preocupar, és l'activitat humana la que causa aquesta lamentable pèrdua: es canvien els usos del sòl, s'exploten excessivament determinades zones, se segueixen duent a terme nombroses pràctiques insostenibles, no deixem de contaminar, i en alguns indrets encara hi introduïm determinades espècies invasores. Una suma de fets que, inevitablement, acaba provocant la destrucció d'hàbitats i espècies, i la seva fragmentació i deteriorament, per no entrar una vegada més en el canvi climàtic.

Si no s'adopten mesures dràstiques de conservació, algunes espècies ja tenen data de comiat. La que consideren ‘la tortuga més maca del món’ (la radiada de Madagascar), en vint anys, per la caça furtiva massiva; els goril·les del centre de l'Àfrica, en una quinzena d'anys; les gavines poden desaparèixer d'Hongria en menys de deu anys, sobretot per les transformacions de la producció agrícola; el peix i el marisc més consumit a Mèxic, per la sobreexplotació de la pesca, en breu; etc. La llista no l'acabaríem mai: els tigres, pel tràfic il·legal i la fragmentació de l'hàbitat; un saltamartí canari, únic al món (l'incendi de l'estiu passat no hi va ajudar gaire); les tortugues marines de Malàisia, per la caça furtiva; els óssos polars; les guineus àrtiques; els koales; la tonyina vermella; més del 20% dels amfibis i rèptils europeus; i fins el 25% de les aus de la Península Ibèrica estan també amenaçades, per citar només alguns exemples. Insistim: l'amenaça ja afecta més d'un terç del total d'animals. I això per no parlar dels que ja mai tornaran a la llista: a Anglaterra, per exemple, en els últims dos-cents anys s'han extingit mig miler d'espècies. Irrecuperables.

Diverses campanyes europees (amb un nou web, una pel·lícula, art al carrer, etc.) volen conscienciar la població fins a finals d'any de la necessitat de detenir la pèrdua de biodiversitat a la Unió Europea, però en canvi els objectius estan encara lluny d'integrar-se completament (d'una forma més clara i integral) a les diverses polítiques i estratègies de la mateixa Unió. La biodiversitat forma part del patrimoni natural de tots; cada vegada que deixem que es perdi un element estem permetent que s'empobreixi la societat. Tots són vagons d'un mateix tren. I el tren s'acosta directe al precipici...

Oriol Solà i Prat