I a tu, quantes te'n donaven?

Els omplim de joguines, en general. Aquests dies les habitacions o espais que guarden els jocs de tota la mainada veuen incrementar d'una manera considerable el volum d'elements que contenen. Un augment que, en moltes ocasions, és desmesuradament excessiu. Sovint ens adonem que ens hem passat de la ratlla un cop ja està la pila feta. També ens hi ajuda, en alguna ocasió, el poc cas que l'infant fa a un determinat regal, que mig colgat passa gairebé desapercebut entre la resta de joguines. Queden, literalment, saturats.

Perquè ens fem una idea del que això representa econòmicament, la despesa en joguines registrada l'any passat va ser de 200 euros per nen/a, una mitjana que està previst que enguany baixi fins als 180 (sí, el context també hi diu la seva; una de les principals marques de nines del mercat –molt 'famosa'– assegura que no s'escaparà de lleugeres caigudes de les vendes en la present campanya). Les figures electròniques s'enfilaran al capdavant de la llista de les més venudes (amb un 42% dels regals), seguides de les nines (amb un 33%). De fet, si fem cas a les dades, bona part d'aquestes compres ja deuen estar fetes. I és que dos de cada tres compradors es mostren ben previsors: un 28% comptaven fer ja les compres abans d'arribar a desembre, i el 36% durant la primera quinzena d'aquest mes. De l'estudi de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets també en destaca que la majoria de les compres les faran dones.

Hem de reinventar aquest món de les joguines, un univers en què, ja sigui per una suposada demostració d'afecte per part dels pares (fins a quin punt necessària o imprescindible?) o bé per evitar que la criatura se senti menys estimada que la resta d'amics, en molts casos hem acabat perdent la xaveta. Perquè... una compra sense mesura, quins valors els fa arribar? A partir de quin moment podem començar a parlar d'infants malcriats? Estem dotant els menuts d'unes eines sobredimensionades (i no sempre del tot apropiades) per complir aquell mateix objectiu que ells són capaços d'assolir amb uns altres elements molt més senzills. I és que per entretenir-se i desenvolupar la imaginació en tenen prou amb ben poca cosa. Ho corroboren i ens ho demostren, justament, aquells qui menys joguines tenen. Qualsevol element quotidià esdevé la millor de les activitats recreatives. En qualsevol minúcia hi poden trobar una eina per desenvolupar la capacitat d'adaptar-se i d'interaccionar amb l'entorn. No és menys cert que alguns dels qui tenen la sort de superar amb escreix aquesta mitja dotzena de regals rebuts, un cop han obert tots aquests presents, és fàcil veure'ls com els aparten en algun racó de l'habitació i acaben jugant amb algun pot o alguna ferralla que han trobat entre els materials de desferra.

I allí on no arriben uns... és bo que hi arribin els altres. D'aquí la importància de les campanyes de recollida de joguines que duen a terme diferents entitats i organitzacions (com la Creu Roja) perquè cap infant es quedi exclòs del repartiment. Sobretot amb el cúmul d'il·lusió que, més enllà de l'objecte-material, envaeix el petit receptor un cop arriba a les seves mans. Les joguines han estat, són i seran sinònim de somriures. Que cap infant es quedi sense!

Oriol Solà i Prat