//Plugins sense CDN ?>
Potser als convocants els aniria bé una reflexió pedagògica i constructiva abans de posar-s'hi. D'entrada, refer la concepció del terme 'vaga', entès com una situació extrema davant la impossibilitat d'arribar a determinats acords o davant d'un posicionament totalment enfrontat que evidencia la improbabilitat de trobar un consens i solucions pactades. Un cop assimilada l'excepcionalitat de la situació en què haurien de produir-se, és moment de començar a avaluar les conseqüències que se'n desprenen i, sobretot, qui pateix o a qui afecta cada una d'aquestes conseqüències. No és lleial reivindicar una regulació dels temps de treball i descans quan estàs aixafant les planificacions laborals i d'oci de milers de persones; ni pregonar la prevenció de la fatiga en les tripulacions quan estàs fatigant enormement uns viatgers que es queden sense vol (una realitat que és equiparable, també, a la d'altres manifestacions i concentracions, quan aquestes impliquen aturades o bloquejos que tenen incidència en la vida d'altres persones). La interferència sol ser remarcable, per evident; i a més és sobretot molesta per a qui la pateix.
Manca respecte. L'afectació de les mesures que es prenen no acaba mai recaient en qui, suposadament, atribuïm la responsabilitat d'aquella causa que motiva la vaga o mobilització. Sembla sensat demanar que la hipotètica relliscada o ineficàcia o ineptitud d'un ministeri o d'una administració no es faci pagar al veí del costat. I és el que acaba passant. Quan s'impedeix l'habitual funcionament de qualsevol servei; quan es tallen carrers, amb els problemes de trànsit que ocasionen; quan es pinten parets; quan es destrossa mobiliari. I és el que comporten habitualment la majoria de les manifestacions que es fan tot sovint. Sí, manca respecte.
Si es pretén fer un crit a alguna determinada administració o conselleria o ministeri... per què s'altera i s'interromp la quotidianitat d'altres ciutadans que no hi tenen res a veure? Es poden fer protestes, òbviament. Però millor si són al lloc adequat. La protesta al carrer pot o sol traduir-se en una situació de bloqueig que afecta ciutadans i ciutadanes que simplement volen fer amb tota normalitat les tasques domèstiques i laborals que omplen la seva agenda, que queda de seguida trastocada. Tot això sense oblidar aquells treballadors que –malgrat la vaga– volen anar a complir la jornada laboral de forma voluntària, tenint també present que molts no es poden permetre el luxe de perdre el sou d'un dia. Tots ells també mereixen (requereixen!) el més absolut dels respectes.
La pràctica totalitat dels manifestants i dels treballadors i treballadores que secunden una vaga no ho deuen fer amb mala bava. Devem coincidir en el convenciment que, si abans de sortir al carrer es mesurés l'impacte real dels actes i moviments, molts i moltes s'ho pensarien dues vegades. I la resta de població ho agrairia enormement. Costa tant com pensar una mica en els altres... El què dèiem: manca respecte.
Quina mesura tenim actualment per presionar de manera ferma els ”decretazos” unilaterasl que tiren per terra tot lo assolit previament sobre drets i deures laborals?
¿Per què a França la gent... Llegir més dóna suport (en un 80% en la darrera vaga) als vaguistes encara que aquests paralitzin el país?
Per un cantò crec que s’ha demonitza’t massa als controladors en aquesta darrera vaga, per l’altre tambè penso que ara mateix les vagues no serveixen ja que ni ha França els ha servit de res. Potser és el moment de buscar altres formes més contundents de pressiò.
Sobre els controladors, deixo el link d’un article ben interessant de Marc Vidal: marcvidal.cat/2010/12/unanimidad-sospechosa.html
Per acabar un parell de dades: Aena té un déficit de 13.000 milions d’euros i no és culpa dels controladors. EL deute d’Aena está en gran part en mans de banquers anglesos, la prensa anglesa va cambiar el to despectiu a Espanya després del decretazo de fa una setmana. Els unics aeroports que són rentables a Aena, El Prat i Barajas, són els que veuran privatitzada la seva gestiò, deixant en mans d’Espanya els altres aeroports que són deficitaris. I d’això, no se n’ha parlat.
Hi ha un tema que és universal, i indiscutible, que és que cadascú mira sols pels seus interessos i punt.
El problema d’aquí és la desproporcionalitat entre aquest col.lectiu que són uns... Llegir més 2.000 i la quantitat de dany que van causar a tot el país.
Han de fer respectar les seves idees, però sels va escapar de les mans.
Oriol, com sempre un gran artícle.
Estic completament d’acord amb aquesta opinió. La vaga va néixer per a posar els amos contra les cordes, quan hi havia un amo concret. Avui dia aquesta figura com a tal ja no existeix, sinó que... Llegir més els ”amos” de les quals són corporacions i empreses anònimes i són això: anònims. Aquests amos tenen els seus diners de butxaca -per dir-ho de forma entenedora- qui sap on, però de ben segur no a la la caixa forta de l’empresa ni tan sols al compte corrent d’aquesta, de manera que poc mal se’ls fa amb una vaga. I si s’enfaden més enllà del límit que consideren suportable, ho solucionen amb una deslocalització i s’ha acabat el problema.
Si, una vaga de les caracterísitiques dels controladors és inadmisible. Ara bé, no estic gens d’acord amb que se’ls hagi obligat a treballar ”a punta de pistola” com s’ha dit i sobre aquest aspecte m’agradaria saber-ne més a fons. Perquè així doncs, on estaria el límit? Si hi hagués algun tipus de desobediència civil a Catalunya en protesta pels expolis i menysteniments dels centrals, si declaressím la independència, estem segurs que no treurien els tancs al carrer i a sobre serien aplaudits per Europa?
Cristina Rodriguez
Barcelona
10 de desembre 2010.23:35h
?És cert que no ens podem quedar de braços creuats, hem de manifestar els nostres drets i lluitar pel que creiem just, per la nostra dignitat i pels nostres drets, tal com defensen tots aquells que... Llegir més es van afegir a la vaga.
Jo només tinc una pregunta per a tots ells.
Què pensarien si tots els metges i les infermeres fessin una vaga durant dues hores? Una vaga que paralitzi el sistema sanitari durant 2 hores. Només 2 hores, no fa falta més. Tant de bo no sigui ún familiar seu qui necessiti una atenció urgent.....
Es queixarien? Perqué? Nosaltres no tenim dret a manifestar-nos? les nostres condicions laborals són molt dolentes, no dic pitjors perquè no conec les d’ells amb detall, però el que si puc assegurar que el sou no se li apropa...
Manca de respecte, com teu dius, però no només a aquells que no van poder gaudir dels seus dies de vacances, sinó a tot un país.
I no estic dient cap barbaritat:
http://www.lavozdegalicia.es/espana/2010/12/04/0003_8889817.htm
Cristina