//Plugins sense CDN ?>
L'hospital universitari Le Bon Samariten es troba a la capital del Txad, un país que pertany a la franja del cinturó de la fam i un dels quatre països més pobres del món. 'L'esperança de vida és de 45 anys per als homes i de 47 per a les dones', apunta Anna Gomà de seguida.
Viatjar com una necessitat vital
Anna Gomà explica el viatge com una 'forma de viure i créixer, gairebé una necessitat vital'. Assegura que viatjar l'ajuda a relativitzar la 'meva forma de viure i entendre el món. Em serveix de cura d'humilitat'.
Tot i els dubtes d'abans de marxar al Txad, sobretot tenint en compte que la seva formació no havia estat en les mateixes condicions en les que les que hauria de treballar, Anna Gomà conclou que el viatge va ser una experiència 'feliç'.
Per emprendre un viatge de cooperació 'no calen grans coses, a banda de sentir les ganes de fer-ho'. En aquest sentit, Gomà està 'convençuda que tothom pot realitzar un viatge d'aquestes característiques, només és qüestió de desitjar-ho i assumir les condicions de vida'.
La llacunenca ha ensenyat a futurs metges
Tenint en compte que es trobava en un hospital universitari, Anna Gomà també es va ocupar de formar futurs metges del país, intentant que els estudiants de medicina s'interessin per l'anestesiologia. 'Fins ara al Txad els metges no realitzen l'anestèsia, sinó els tècnics'.
Durant l'any l'anoienca es dedica al mateix que va fer al Txad: és metge anestesiòloga i està sobretot a quiròfan, tot i que li apassiona el tema del dolor. Pel que fa al que va rebre dels africans, Gomà explica que va oferir els seus coneixements i que ells la van obsequiar amb grans dosis de vitalitat, força i optimisme, que per ella han representat 'un petit regal que la vida m'ha ofert'.
Àfrica i la medicina des d'un altre punt de mira
La metgessa afegeix que, a més d'aprendre moltíssim, va conèixer una altra realitat: per una banda l'Àfrica profunda des d'un punt de vista molt allunyat del turístic i, per l'altra, 'vaig redescobrir la medicina i la meva especialitat treballant en condicions complexes'. Vaig palpar com és la vida i la malaltia quan pràcticament no hi ha esperança, i vaig reviure la il•lusió i la innocència de quan vaig començar a estudiar medicina'.
Felicitats Anna per la teva iniciativa de anar a donar un cop de mà a un lloc on ni tan sols algú hi va perdre cap espardenya.
El Tchad, un pais desconegut, on ni tan sols les males noticies son... Llegir més noticia....però que acull milers de refugiats del Darfur i RCA, altres forats negres del nostre planeta.
Anims i molta sort quan hi tornis, no en tinc cap dubte que hi tornaràs!
Maria
23 de setembre 2011.22:17h
Anna, hi ha moltes clases de metges, conec el mon sanitàri. Donada l’evolució d’aquesta carrera, on la medicina privada ha sofert, fa anys, una prepotència, en detriment de la pública, i fer... Llegir més diners i obtenir medalles, son condicions quasi imprescindibles, vull expresar-te la meva admiració cap a tu, i persones com tu, que fan de la medicina l’art de curar estimant. Sort