Ull amb les drogues!, i no drogues a l'ull...

La mateixa federació adverteix del risc que comporta aquesta forma de consumir drogues. I ja no només a nivell físic, pels possibles danys oculars que pot ocasionar, sinó també pels efectes que pot tenir en el sistema nerviós central. Justament el fet de consumir-los per via ocular provoca que l'efecte arribi molt més ràpid i també sigui més potent; així, els ulls representen una via d'absorció de la substància més ràpida i més pròxima al cervell que si es fa via oral, de manera que la reacció també arriba molt abans: ja es nota al cap d'uns 15 o 20 minuts, mentre que de l'altra manera aquest temps es dobla. I si aquesta substància comporta un risc especial és (segons els experts) perquè l'LSD és un al·lucinogen que transforma la persona que en consumeix: li fa perdre el control sobre ella mateixa, fins al punt de fer-la desvariejar. Li fa canviar la percepció del seu entorn i d'ell mateix, posant-se fins i tot en la pell dels seus superherois favorits i emulant-ne les gestes més impossibles. Semblava que els darrers anys el consum d'LSD havia baixat, però l'últim any ha tingut un repunt, potser pels efectes psicodèlics que té aquesta substància (malauradament, massa fàcil d'aconseguir).

Com passa en altres ocasions, sap greu tocar determinats temes perquè a vegades hom té la sensació que ‘dóna males idees’: que gent que desconeixia aquest element nociu pot estar temptat a provar-ho després d'haver-ne sentit a parlar. Amb tot, però, el més probable és que els consumidors potencials d'aquestes substàncies acabin arribant a elles via directa, sense la necessitat de llegir-ho de rebot en algunes pàgines on la seva vista probablement ni tan sols s'aturaria mai (entre altres coses, perquè tenen altra feina imaginant móns millors...). Per això preferim creure que posar el tema sobre la taula pot servir, en el millor dels casos, perquè algú detecti en alguns dels seus fills, amics o familiars aquest petit cartró amb finalitat dubtosa. Difícilment la detecció del problema servirà perquè es pugui convèncer als consumidors d'aquest LSD-visual que s'estiguin d'innovacions, abandonin l'invent i es desdiguin d'aquesta pràctica tan poc saludable (sigui per l'ull, pel nas o per l'orella!); però com a mínim se sabrà de quin mal pateix...

I és que, queda clar, tot el que la investigació i la innovació ens porta de positiu per una banda, queda a vegades ofuscat per aquells altres qui en saben treure rendiment manipulant-ne o tergiversant o corrompent l'ús original, encara que sigui posant en perill la vida de terceres persones, que podem ser nosaltres mateixos. Una gran fita científica, a mans de segons qui, pot ser una arma letal. Per això en aquest cas ens toca tenir els ulls ben oberts, i fer-los servir per allò pel que realment els tenim, que no és precisament per impregnar-los d'LSD...

Oriol Solà i Prat