Urbanisme aprova el primer tram de Via Blava, de Jorba a la Pobla

En una reunió presidida pel director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, la Comissió territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central, presidida ha aprovat inicialment avui el Pla especial urbanístic que permetrà la creació i ordenació de la Via Blava de l'Anoia. Començarà al nucli urbà de Jorba i finalitzarà al límit sud del terme de la Pobla de Claramunt, abastant també els municipis de Santa Margarida de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí, amb una superfície total de gairebé 180.000 metres quadrats i 19 quilòmetres en total.

És el primer tram d'aquest camí continu i paral·lel al riu Anoia, que es destinarà a vianants i vehicles no motoritzats, que té l'aprovació de la Comissió d'Urbanisme. La Via Blava garantirà la interconnexió amb els camins rurals de la comarca i millorarà la permeabilitat entre el riu i els nuclis urbans i formarà recorreguts que enllaçaran punts d'interès, com ara elements històrics, geològics o paisatgístics. També potenciarà la connectivitat entre les edificacions rurals i les explotacions agràries properes a la Via Blava.

El Pla Especial

Aquest pla que s'ha aprovat especifica la traça del camí, requalifica els sòls allà on és necessari per construir un recorregut coherent i reserva espais a l'entorn de la seva traça per a la construcció d'elements auxiliars, com ara murets, baranes o talussos. Al mateix temps que es construeixi, hi ha prevista la plantació d'espècies vegetals autòctones al llarg del camí i, finalment, es delimita un espai de protecció a l'entorn de la Via Blava per impedir possibles edificacions que dificultin, en un futur, una possible ampliació o canvi de traçat.

En total, 300 quilòmetres

El Pla Especial desenvolupa una part de les previsions del Pla director urbanístic (PDU) de les Vies Blaves del Llobregat, l'Anoia i el Cardener, que impulsa la Diputació de Barcelona i redacta el Departament de Territori i Sostenibilitat. El PDU preveu la formació de més de 300 quilòmetres de recorreguts no motoritzats al llarg d'aquests tres rius, abastant 65 municipis. Un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, viu o es troba a menys de mitja hora de distància dels tres cursos fluvials. Per la dimensió del projecte, és una actuació inèdita al sud d'Europa.