USTEC demana que no es faci contracte de "personal laboral" als docents de les concertades que passen a públiques
A Igualada, hi ha negociacions avançades pel pas d’un centre de la xarxa concertada a la pública
Segons les AMPA de les escoles públiques d'Igualada, dues escoles que ara mateix són concertades tenen opcions de reconvertir-se en públiques. La Generalitat fa unes setmanes publicava un decret que assenyalava els mecanismes per possibilitar aquest pas. La delegació d'USTEC a l'Anoia no aprova la mesura amb les condicions que ha anunciat el Govern.
El sindicat de professors USTEC-STEs a l'Anoia s'ha posicionat en referència al decret de la Generalitat que activa la possibilitat que un centre concertat passi a ser públic. En el cas d'Igualada, una escola faria aquest pas, segons l'Ajuntament, i fins i tot podrien ser dues segons l'entitat que agrupa les escoles públiques de la capital de l'Anoia. Des d'USTEC opinen que "sempre que hi hagi una escola concertada que passi a ser de titularitat pública és un fet positiu" però divergeixen del que apunta el decret-llei en la qüestió de les contractacions. Apunten que "estem totalment en contra que (als docents dels centres concertats) se'ls faci un contracte de personal laboral ja que d'aquesta manera es generaria un greuge comparatiu vers a la resta de docents que treballen pel Departament d'Educació i això podria comportar que se suprimís la plaça en el moment de la jubilació d'aquesta persona o bé, no podria ser una plaça a la qual els interins i les interines hi poguessin optar, per exemple".
Matisen que la solució seria que aquest professorat així com el personal interí que tingui una certa antiguitat a la borsa "hauria de tenir dret a fer unes oposicions restringides per accedir a la funció pública. Cal posar en valor el capital docent acumulat". Fan referència "al precedent dels anys 80 en què moltes escoles del CEPEC es van integrar a la xarxa pública. Pensem que cal tenir present, també, què passa amb l'edifici de l'escola concertada. Si el Departament compra el sòl i l'edifici és diferent que si aquest continua pertanyent a la persona propietària. En aquest segon cas, des d'USTEC pensem que és molt important poder-ne fer un bon seguiment per garantir que no hi hagi riscos com que s'hagi de deixar l'edifici quan venci el contracte".
Els representants del sindicat han celebrat la nova normativa, ja que "representa l'aplicació d'un dels punts de la ILP d'educació que des d'USTEC-STEs vam impulsar el 2016 tot i que la Generalitat no la va voler discutir al Parlament". Remarquen que es compleix la ILP que "reivindica que l'escola catalana ha de ser laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora, en català, pública i gratuïta de bressol a universitat. Perquè això sigui possible, la xarxa pública ha de ser única i, per aquest motiu, s'han de reduir progressivament els concerts escolars. La ILP d'educació preveu que el 6% del PIB es destini a l'educació pública". Esperen que aquest sigui un pas més per complir amb aquesta llei.
Altres notícies
2 Comentaris
És sana costum que els professors USTEC-STEs a l’Anoia ens expliquin sovint es seu punt de vista, esbiaixada sovint des de la visió ”Mateu” (antiga regidora d’Ensenyament que va fer... Llegir més ”escola” entre professorat madur, amb visió d’escola pública força soviètica). Seguint els seus comunicats puc intuir que representa una minoria dins el col.lectiu d’ensenyants públics, el maduret i molt funcionarial.
Presenten una fixació vers el model de concertació, sense capacitat per distinguir diferents línies de gestió dins el model. Tenen una certa tendència a involucionar, es mostren gens adaptatius al canvi.
I en el sector el canvi és una constant. Per què la taxa de natalitat varia, la taxa d’entrada d’immigració és molt mòbil (en volum i origen), per que els aprenentatges que precisen els nostres joves són canviants al ritme que la societat es mou. Tant a nivell de coneixements com a nivell d’inclusió social.
Potser els cal no mirar-se tant el malic. Veient dades com atur jove, abandonament escolar, integració social -volteu barris i no estic parlant d’immigració- penso que caldria revisar el ”model d’èxit de l’escola pública catalana”, si més no hi haurà moltes coses a millorar si fixem objectius qualitatius (en favor dels alumnes) i no pas de permanent defensa del lloc de treball (reduir ràtio si baixa el nombre de matriculats i negar-se a reubicar a ningú). Us recomano veure ”Un italià a Noruega” (tvmovie accessible des de la plataforma Amazon), ajudarà a treure valor a ”el lloc de feina propi” i a obrir-se al món. Bàsica però graciosa.
Salut
Deixa el teu comentari
- 1 L'HC Montbui s'adhereix a un projecte europeu per millorar la gestió esportiva del club 380 lectures
- 2 Rosich Jewels: Disseny de joies artesanals 317 lectures
- 3 Neix a la Catalunya Central un nou grup de recerca pioner per transformar l'atenció primària a través de la tecnologia 302 lectures
- 4 Últims dies per comprar el domàs reivindicatiu dels Reis a la seu d’Òmnium 271 lectures
- 5 Finalitza l'asfaltatge del carrer del Sol a Igualada 264 lectures
- 6 La Missa de Pastors de la Llacuna recupera enguany elements de la celebració original 254 lectures
- 7 Artisania convida a regalar artesania i proximitat aquest Nadal 242 lectures
- 8 Un laberint gegant i un maxi planetari seran les estrelles del Saló de la Infància d’Igualada d’aquest any dedicat a la ciència 225 lectures
- 9 El ple de l’Ajuntament d’Igualada aprova les bases per les subvencions per a entitats sense ànim de lucre 191 lectures
- 10 L'Ajuntament de La Llacuna formalitza la compra de Cal Magí Farriol 188 lectures
Eduard Ruiz
Igualada
23 de juny 2019.09:47h
ILP, Iniciativa Legislativa Popular que la Generalitat no la va voler discutir al Parlament en 2016: ”reivindica que l’escola catalana ha de ser laica, popular, democràtica, inclusiva,... Llegir més coeducadora, en català, pública i gratuïta de bressol a universitat. Perquè això sigui possible, la xarxa pública ha de ser única “
SISTEMA EDUCATIU EQUITATIU ... I D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS, JA DES DE LA INFANTESA.
Els anys 70 vaig conèixer una família sueca (un economista i una infermera amb 2 fills) que em comentaven que, en Suècia, els nens anaven el 99,9 % a l’escola pública. Es penjaven la motxilla a l’esquena i anaven caminant a l’escola del barri (quants nens en casa nostre encara han de pujar a un bus durant hores diàries ??). Llavors governava en molts països nòrdics, des de feia anys, la SOCIALDEMOCRÀCIA, MODEL DE SOCIETATS EQUITATIVES I SOLIDÀRIES.