Cada vegada hi ha menys estrangers a l'Anoia

Segons l'estudi "Les migracions a la comarca de l'Anoia 2014", publicat pel Consell Comarcal, els darrers anys s'està reduint el nombre de persones de nacionalitat estrangera empadronades a la comarca. El 2011 n'hi havia 11.939, una xifra que ha anat caient fins arribar a 10.333 persones el 2014.

Per país d'origen, la població d’origen marroquí és la que més ha disminuït el darrer any (-140), una tendència ja iniciada en els períodes anteriors. També hi ha hagut un fort descens de persones romaneses (-70), i una davallada de la comunitat colombiana (-30) i equatoriana (-25). Per contra, destaca un lleu augment de la població de nacionalitat xinesa (+10).

Un 8,7% dels anoiencs són estrangers

Actualment a l'Anoia hi ha 10.333 ciutadans amb nacionalitat estrangera, el que suposa un 8,7% del total de la població. Un 52,9% són homes i el 47,1%, dones. Per edats, cal destacar que es tracta de persones joves. Així, un 37,1% té entre 30 i 44 anys, un 23,2% entre 15 i 29 anys i un 20,8% entre 0 i 14 anys. El 14,8 té entre 45 i 59 anys, només un 3,3% entre 60 i 74 i únicament el 0,8% és major de 75 anys.

Marroc, Romania i la Xina, els principals països d'origen

La comunitat marroquina continua sent capdavantera. Es tracta d'un 40% sobre el total de la població estrangera. Seguidament hi ha els ciutadans d'origen romanès, que són l'11,5%, i en tercer lloc -en una proporció molt menor- els d'origen xinès, amb un 3,4%. Altres comunitats significatives són la ucraïnesa, italiana, pakistanesa, colombiana, equatoriana, portuguesa i dominicana.

Pel que fa al gènere, hi ha més homes que dones en la comunitat marroquina, italiana, pakistanesa i portuguesa. En canvi, les dones són més nombroses entre la població romanesa, xinesa, ucraïnesa, colombiana, equatoriana i dominicana.

Calaf, Orpí i Carme, els municipis amb més proporció d'estrangers sobre el total

Si ens fixem en el percentatge d'estrangers sobre el total de la població, el municipi anoienc amb una taxa més alta és Calaf, amb un 22,7%. Concretament, dels 3.481 habitants empadronats 789 són forans. En segon lloc hi ha Orpí, amb un 16,8%, és a dir 25 dels 149 habitants. Després ve Carme, amb un 15,6% de la població: de 864 empadronats, 135 són estrangers.

En quart lloc se situa La Llacuna, amb 139 de 926 habitants (15%). Argençola és cinquena, amb 35 de 236 ciutadans (el 14,8%) i els Hostalets de Pierola sisè, amb 356 estrangers de 2.965 habitants, el 12%. Igualada ocupa el setè lloc amb un 11,7% de la població, és a dir, 4.549 habitants de 38.891.

A l'altra cara de la moneda, els municipis amb menys estrangers són Bellprat, amb 1 habitant de 79 (l'1,3%) i Castellfollit de Riubregós, amb 3 de 178 (l'1,7%). Empaten en tercer lloc amb un 1,9% d'estrangers Sant Pere Sallavinera (3 de 162) i Sant Martí de Tous (22 de 1.174).

A la resta de la comarca, la taxa de ciutadans estrangers sobre el total se situa entre el 2 i el 10%.

Igualada és el principal destí

En xifres absolutes, la majoria de les persones d'origen estranger (4.549) han escollit viure a Igualada. El segon destí és Piera, amb 1.017, seguit de Montbui (958), Vilanova (886) i Calaf (789).

Segons apunta l'informe, el 64,5% de la població estrangera de l'Anoia es concentra a la Conca d'Òdena. De fet, només a Igualada hi viuen el 44% dels estrangers. A l'Anoia Sud s'hi concentra un 26,4%, i a l'Alta Anoia hi resideix el 9,3% restant.

L'informe complet, amb dades de cada municipi, es pot consultar aquí.

Anna Suárez