Cada vegada més mal fullats

Si parléssim de persones i ens referíssim a una progressiva caiguda dels cabells, probablement hauríem de cercar en els nervis una de les possibles causes per explicar aquest fenomen. En el cas dels arbres no deixa de ser tres quarts dels mateix, per bé que en lloc de l'estrès al qual nosaltres estem sotmesos, hem de pensar més aviat en aquell altre seguit de factors que poden provocar als arbres un efecte relativament similar: episodis de sequera, d'inundacions o fins i tot alguns vents concrets. Uns elements que poden malmetre considerablement les fulles de totes les espècies, amb notables augments de la superfície defoliada (una investigació elaborada per investigadors catalans des de la Unitat d'Ecologia Global).

Nosaltres tenim al cap un indicador biològic que ens proporciona unes dades ben significatives. A través del nostre cabell es pot detectar el nivell d'estrès que podem haver patit el mes anterior (ho han estudiat a la Universitat de Western Ontario); vindria a ser una manera diferent de dir, també a la inversa, que els nervis i neguits i tensions que anem acumulant acaben també repercutint en el nostre particular fullatge d'alguna manera o altra. Aquí els problemes a la feina, en l'àmbit familiar o bé econòmics serien els que es reparteixen responsabilitats a l'hora de robar-nos els pèls. Cada un dels tres té força suficient per endur-se bona part d'una cabellera; no cal dir que quan són els tres junts l'efecte es multiplica. Si volem conservar el jardí de la closca, per tant, ens tocarà vetllar per aquest eix que podríem definir com “el de les tres efes”: família, feina i finances. Unes tres efes, a més, sempre vinculades al risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular, atac cardíac inclòs. En el fons encara som afortunats: tenim a mà la possibilitat de frenar-ne la caiguda, si hi estem una mica a sobre. Perquè en el cas de les plantes, pitjor encara, la solució no està a les seves mans.

Així, els mateixos investigadors catalans que citàvem apunten que l'estat en què es troba el fullatge dels arbres mediterranis també pot incidir en les dinàmiques del canvi climàtic: en disposar de menys fulles, disminueix també la capacitat per poder fixar el carboni; i en transpirar menys, li costa més poder moderar la temperatura. Això per no parlar de la resta d'éssers vius que en depenen: de la salut dels arbres depèn també l'alimentació de fongs i animals, que es veu seriosament perjudicada amb l'arribada de successives sequeres, per exemple.

Arbres i persones, persones i arbres. Dos mons ben diferents en nombrosos aspectes però en canvi ben semblants en determinats àmbits. I la incidència de l'estrès seria un d'aquests darrers exemples. És ben normal que els nostres arbres vulguin gaudir d'un bon carregament de fulles i branques, de manera que puguin dir sempre que van ben fullats. Oi?

Oriol Solà i Prat