//Plugins sense CDN ?>
La nit va començar amb molt de vent que feia augmentar la sensació de fred. Al llarg de la nit el vent va anar minvant a mesura que també baixava la temperatura i com a resultat va donar una nit freda d’hivern amb un cel fantàstic ja que estava lliure de núvols. Gràcies a aquest bon cel la visió dels objectes de cel profund van ser òptimes. Galàxies, nebuloses, cúmuls d’estrelles i també el planeta Mart que era ben visible durant tot al observació.
Des d’Aster, José Luis Martínez, va poder captar diferents imatges dels objectes de cel profund com el que es pot veure en la fotografia, la nebulosa d’Orió, un núvol de pols i gas situat a més de 1000 anys llum d’on neixen estrelles i que és visible a la constel·lació d’Orió, la constel·lació d’hivern per excel·lència.