Veus del món educatiu de l'Anoia s'oposen a canviar la immersió lingüística

"És traspassar una línia vermella". És la consideració que fan alguns dels agents educatius presents a la comarca de l'Anoia sobre la intenció del govern del PP d'introduir canvis en el model lingüístic de l'escola catalana. Per bé que les persones amb les que ha parlat Anoiadiari assenyalen que l'Estat ha de definir si opta per introduir la famosa "casella" -que faria que els pares i mares triessin la llengua d'educació- o bé disminuir les hores de català que imparteixen els centres, entenen que es tracta d'una acció que a més afecta l'autonomia dels centres. 

Diana Janés, portaveu comarcal d'USTEC, afirma que "no podem consentir aquest atac a l'escola catalana i estarem a l'aguait per fer les mobilitzacions necessàries. És un eix vertebrador. La immersió va néixer a Santa Coloma de Gramenet precisament com a eina d'igualtat. Si s'elimina i si és cert que plantegen la casella, estaríem donant pas a la segregació escolar. No volem que sigui així". Des d'USTEC entenen que "l'Anoia no és homogènia, hi ha viles amb molta immigració, de manera que el sistema actual és una de les maneres que tinguin contacte amb la llengua catalana". 

Al nord de la comarca, el CEIP Alta Segarra de Calaf ha adaptat el seu projecte lingüístic a la realitat del municipi. En primer lloc, consideren que les intencions del govern espanyol "poden ser un brindis al sol" que encara queda veure si prosperarà i lamenten que no tenen informació exacta de quines intencions tenen. Al teixit social de Calaf hi ha més presència de la llengua catalana que en altres punts de la comarca i expliquen que "tot i que hi ha menys catalanoparlants que abans per la immigració dels darrers temps, encara és la llengua majoritària. Vam detectar quines necessitats hi havien i vam ampliar una hora més de castellà en el cicle superior. Aquí no hem tingut mai cap problema i no s'entenen les intencions del govern". 

La situació és diferent al CEIP Gabriel Castellà d'Igualada, on la presència d'infants amb el català com a llengua materna és menor. La directora Núria Ramon defensa l'autonomia de cada centre: "cada escola té un projecte lingüístic adaptat i un decret ministerial no pot alterar aquests consensos, com tampoc crec que pugui alterar una llei del Parlament". Afegeix que "la llengua vehicular és el català i la immersió està avalada per la Comissió Europea". En tot cas, recorda que "l'aposta és pel trilingüisme, únicament que la llengua vehicular és el català. Ara mateix, a més, les llengües no es poden comptar en hores, es treballa per projectes i cada idioma és una eina de comunicació".

Núria Ramon, a més, veu difícil que l'ofensiva de l'Estat cristal·litzi a mig termini. "Ni crec que hagin de fer res, ni crec que ho puguin fer, el que sí que és cert és que des que hi ha la intervenció, els centres no rebem cap informació. No sabem quan seran les preinscripcions, només que més tard, ja a l'abril. L'anunci que han fet sobre acabar amb la immersió no sembla més que fer volar coloms" conclou.

A l'altre extrem de la comarca, a l'escola Font del Roure de Masquefa, la direcció de l'escola detalla que "les llengües aquí conviuen de manera respectuosa i que no hi ha franges marcades per a llengües. Les activitats es fan en les tres llengües i estem per sobre de la mitjana en els indicadors d'avaluació. Ni veiem que hi hagi cap llengua desafavorida. El que proposa el govern generaria més problemes que beneficis... i de moment el que hi ha són especulacions".

El portaveu de la FAPAC a l'Anoia, David Rodríguez, comenta que "amb aquest anunci demostren que volen atacar l'autonomia dels centres. No és clar a nivell jurídic què podran fer. Van a atacar el model d'escola. El que pretenen faria que comencés un procés de segregació escolar". Rodríguez subratlla que "malgrat el que diuen, el nivell de llengües a Catalunya és superior a moltes altres CCAA sense immersió. És una mostra que no coneixen la realitat de les escoles". L'associació afirmava aquesta setmana que "les modificacions de la preinscripció que el govern espanyol pretén introduir no estan contemplades en la normativa educativa aplicable a Catalunya. Recordem que el model educatiu públic de Catalunya és un model consolidat que s’implementa a partir d’una àmplia majoria del Parlament de Catalunya". Pel que fa a demandes d'escolarització en castellà, a la FAPAC no n'hi consta cap els darrers anys: "n'hi va haver un cas fa un parell d'anys al Dolors Martí, però no es va concretar".

Rodríguez també remarca el malestar de la FAPAC per la renovació dels concerts educatius a Catalunya per part del Ministeri. L'associació manifesta que "en el moment que es dicti la resolució de renovació d’aquests concerts educatius, continuarà durant quatre anys més no només la segregació educativa per raons socioeconòmiques sinó també la segregació per raó de sexe que durant tants anys hem estat lluitant per eliminar".