//Plugins sense CDN ?>
La plaça, curiosament engalanada amb banderetes multicolors, feia molt de goig i la perfecta il·luminació –de baix consum- que un veí, desinteressadament va instal·lar, banyava amb un doll de llum les quinze taules i noranta cadires cedides pel consistori, que ocuparen els comensals.
La perfecta sincronització adquirida al llarg d’aquests sis anys, feia que mentre els homes feien foc per coure la carn, la botifarra i la cansalada, les mestresses sucaven un saborós pa amb tomàquet i preparaven les suculentes amanides, els embotits i els pinxos de fruita. Tampoc hi van faltar les “seques” per acompanyar la vianda.
Els gelats, el cafè i les llàgrimes dels licors no es van fer esperar i foren el motiu per allargar la vesprada, en un ambient distès, on qualsevol motiu era ideal per a un canvi d’impressions.
Iniciativa convertida en tradició, a la que el veïnat s’hi apunta amb il·lusió.
Que per molts anys hi puguem participar!