TORNAR

Viatjaries cap a Mart, sense vol de tornada?

societat
Dimarts, 19 abril 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que volen enviar quatre persones voluntàries cap a Mart, amb l'objectiu d'establir-hi una colònia permanent. El viatge és només d'anada. Vaja, que seria per quedar-s'hi per sempre.
No és una missió suïcida; així ho recalquen els dos investigadors que treballen en el projecte, que sobreposen les raons científiques a qualsevol altra.

Això sí, són plenament conscients que la idea pot desfermar diverses crítiques per les condicions bèsties que ha d'assumir qui accepti participar-hi. Haurien de ser persones grans les qui, de forma voluntària, s'instal•lessin al planeta per a la seva colonització. Esperit aventurer... ganes d'experimentar sensacions extraterrestres (en el sentit literal de la paraula) i mai viscudes... pocs lligams aquí al planeta blau... són algunes de les característiques que compartiran, probablement, aquells aspirants que decideixin fer un cop de cap i embrancar-se en una experiència d'aquesta magnitud. No els mancarà companyia: de forma periòdica anirien arribant més colons fins a crear un centre autosuficient a gran escala. De queviures i subministraments tampoc no els en faltaran: ja es faria una bona compra per al primer viatge, i s'anirien enviant provisions en tots els viatges posteriors. Amb tot, la idea és que, amb el temps, l'indret esdevingués autosuficient.

Els dos científics que han estudiat aquesta opció asseguren que una missió humana a Mart com les que s'han fet fins ara a altres punts de l'espai és tecnològicament factible, per bé que al mateix temps resulta ser molt cara, a banda de fer-se necessaris un gran nombre de compromisos financers i també polítics. D'aquí que la solució passi per reduir la missió a només el viatge d'anada. La proposta passa per enviar dues naus amb dues persones a bord a cada una. Si sortís la gent necessària que acceptés aquest paper, es podria estalviar una inversió més que remarcable, ja que calen anys de rehabilitació per als astronautes que tornen a la Terra després d'haver estat a menys gravetat al planeta roig. I a banda de l'estalvi d'aquesta enorme despesa, s'aconseguiria avançar en l'exploració tant de Mart com de tot l'espai al seu entorn. No cal dir que els valents voluntaris es convertirien en exploradors de luxe d'aquest altre món que ens observa des d'unes quantes desenes de milions de quilòmetres.

Per al bé d'uns i altres, és important que tothom sàpiga quan s'ha de fer l'enviament del menjar, no sigui que el malaurat dia en què morís el coordinador de l'operatiu, ningú recordi aquella expedició que espera pacient i famolenca. Perquè... tu... col•laboraries en aquest projecte per establir una colònia permanent a Mart?

Oriol Solà i Prat


3 Comentaris

O

Oriol Solà i Prat

19 d'abril 2011.12:09h

Respondre

Merci, Pep.
Quan els científics van fer pública la idea, fa uns mesos, deien que seria molt similar a la colonització d’Amèrica del Nord, en el sentit que també aleshores els qui deixaven... Llegir més Europa tenien poques esperances de tornar.
No sé si decebuts de la Terra (com tu dius), o aventurers valents, o inconscients... Però sí, van anar sortint voluntaris. En aquell moment, la BBC va entrevistar-ne un. Des de sempre havia volgut explorar l’espai, amb especial predilecció per Mart. I es mostrava acostumat a passar molt temps a soles. Però sobtava llegir que aquell britànic és pare de tres fills. El tranquil·litzava saber que podria seguir-hi en contacte (els científics asseguraven que els primers astronautes mantindrien contacte permanent amb la Terra a través de correu electrònic, ràdio i videoconferència). Com a conclusió, i al capdavall, s’agafava al fet que no devia haver-hi cap gran diferència entre morir a Mart o fer-ho a la Terra...

P

Pep Elias

Igualada

19 d'abril 2011.10:31h

Respondre

Oriol,
M’ha encantat llegir aquest article, que coincideix plenament amb l’argument de la novel·la ”Olor de gas”. A l’hora de plantejar la història em vaig fer la mateixa pregunta que tu... Llegir més i vaig arribar a la conclusió que si algú estava disposat a marxar a Mart sense bitllet de tornada no ho podia fer per buscar la fama i les medalles; ni tan sols per fer un servei a la humanitat. L’Adam Bach, protagonista de la novel·la (que també s’hauria pogut titular ”Bitllet d’anada”), més que voler anar a Mart, el que necessita és fugir de la vida que porta a la Terra. Marxa a un altre planeta a la recerca d’una nova oportunitat per ser feliç. Algú disposat a emigrar a Mart ha de sentir-se estafat a la Terra.

j

jaume rodriguez enrich

igualada

19 d'abril 2011.08:04h

Respondre

jo no.
Pero n enviaria una bona colla.
Jo no. Perque Igualada m agrada.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.