Entre les viles amb risc químic sols Igualada té pla bàsic

L'accident a SIMAR va repetir situacions molt similars al 2009, quan Comercial Godó va sofrir quelcom de característiques similars i que va alarmar Igualada. Aquest cop, els efectes del diòxid de nitrogen haurien pogut ser més greus. La Generalitat va activar el PlaseqCat, elaborat per la Direcció General de Protecció Civil, del Departament d'Interior. Aquest protocol preveu què pot passar, els punts susceptibles i quines són les accions que s'han de dur a terme per reduir les conseqüències d'un accident a la indústria química. El document assenyala tres poblacions de la comarca: Igualada, El Bruc i Sant Martí de Sesgueioles com a punts on s'hauria de disposar d'un Pla d'Actuació Municipal degut a les empreses amb risc químic que hi ha en el sector municipal. Segons Protecció Civil, cap dels tres municipis en té. D'ells, només Igualada té pla bàsic d'emergències.

El regidor d'Urbanisme i Mobilitat d'Igualada, Jordi Pont, explica que "la normativa ha canviat el 2014. Ara la Generalitat ja no exigeix diversos plans pels diferents riscos, sinó que es partirà d'un document únic, que contemplarà cada un dels sectors en els annexos". Fonts de Protecció Civil apunten que "tots aquests municipis tenen l'obligació de tenir un pla d'emergència química, d'acord amb el Plaseqcat". Igualada estaria treballant en aquesta acció, ja que té empreses com la pròpia SIMAR o Comercial Godó, que estan classificades com de baix risc -la primera- i d'alt risc -la segona.

A l'Anoia, en el nivell alt de la normativa de riscs europea Seveso, apareixen la pròpia Comercial Godó, i Severn Trent, de Sant Martí de Sesgueioles, empresa dedicada al tractament de l'aigua. En el nivell inferior de riscs hi ha SIMAR. També a l'Anoia hi ha Maxam Corp., al terme municipal del Bruc. Es tracta d'una firma que treballa amb explosius i compta amb un dels magatzems de dinamita més importants de Catalunya. Fa un any, el setmanari 'La Directa' remarcava el fet que els veïns i veïnes exigien mesures i transparència, i que no hi havia pla d'actuació. Ni Sant Martí ni el Bruc compten amb pla obligatori, segons Protecció Civil, ni tan sols el pla bàsic. La qüestió radica en la dificultat de municipis petits com el sesgueiolenc, d'a penes 200 habitants, de comptar amb els recursos per cobrir aquesta necessitat. En tot cas, les empreses també compten amb un programa propi i la Generalitat ha d'aportar recursos supletoris.