//Plugins sense CDN ?>
Els cinc milions de visitants estrangers que visitaran la ciutat sembla que preocupen els màxims responsables de la ciutat, i és que la imatge que es projecta en aquesta immensa galeria mundial pot ser un gran reclam posterior per aquelles i aquells indecisos que s'estiguin rumiant la possibilitat de visitar el país. Als veïns se'ls demana que simplement puguin fer un breu parèntesi a aquesta pràctica a la qual sembla que estan més que acostumats: que no vagin vestits amb el pijama pel carrer mentre duri l'Expo. L'esforç que se'ls reclama ha de durar, simplement, mig anyet. Ja fa dies que es treballa en aquest aspecte dissuasori; la tasca va a càrrec d'uns voluntaris que han reclutat, i l'única via per acomplir la fita és a través de la tècnica de la persuasió.
No cal dir que la ciutat s'ha vestit de gala per a l'ocasió. Com sol passar a totes les ciutats que acullen esdeveniments d'aquest tipus, els esforços per part de les autoritats locals passen tots per un mateix objectiu: embellir la ciutat i dotar-la dels millors serveis. És en aquesta línia que tot just fa uns dies s'ha posat en funcionament una nova terminal aeroportuària, amb cinc pistes d'aterratge civils. No cal dir, tampoc, que tots els preparatius també han comportat la construcció de noves carreteres, la demolició de cases velles i l'edificació de desenes de nous habitatges. Fins i tot s'ha intentat potenciar l'àmbit de la sostenibilitat: els qui visitin la mostra (i també les empreses participants) podran comprar arbres per compensar les emissions de diòxid de carboni produïdes per arribar fins al recinte; serà gràcies a un bosc d'uns quatre mil metres quadrats, que uneix tres parcs de la ciutat que fins ara eren independents. Però és una llàstima que hagin de canviar els costums que tenen implantats des de qui sap quan. Potser és cert que no és la millor estampa d'una ciutat veure els de l'edifici de davant l'hotel anant a tirar la brossa o a passejar el gos amb el pijama posat, però tampoc sembla que aquesta estampa pugui sobtar o molestar o ferir sensibilitats a cap dels visitants forasters que puguin tenir. O és que aquí mai no ho ha fet ningú?!
A banda de bona voluntat es deu requerir memòria. Perquè no ha de ser senzill, gairebé d'avui per a demà, deixar de fer allò que per a tu és una costum d'aquelles que tens assimilades des de sempre. Canviar els hàbits durant sis mesos... trencant rutines mig any sencer, així de sobte... ha de costar. Per fer-ho més fàcil potser es podria fer al revés: que aquests estrangers que visitin uns dies la ciutat i participin i gaudeixin de la cultura del país puguin sentir-se'n més partícips adaptant-se també a aquelles pràctiques quotidianes que els locals fan habitualment. Vaja, i perquè ens entenguem: per què no som nosaltres els qui, com a detall de cortesia, visitem l'Expo vestits amb pijama?