Viure a Berlin

Però en general hi regna un sentiment de ser ‘únic’ que es pot trobar per pràcticament tota la ciutat. No es tracta simplement de seguir la moda, sinó que el fet de ser diferent, portar la roba que tu vols, també ‘vintage’ (ja sigui comprada o bé roba de quan la iaia era jove) o de segona mà i accessoris fets per tu mateix, és el que fa servir la gent per expressar-se, sense que ningú et miri malament. De vegades, per això, és tan exagerat que és curiós de veure. Fins i tot els alemanys han posat un nom a aquest fenòmen: es diu ser un “Berliner Szenemensch” (berlinès ‘de l’escena’).

Berlin és també una ciutat de cultura. A totes la ciutats hi ha museus però aquí no són només per turistes, sinó que la gent hi va de tant en tant. També hi ha tres òperes i moltíssims teatres, la majoria d’ells oferint grans descomptes per gent jove. Aquest apropament de la cultura als joves crec que és un tret característic de Berlin, ja que a Catalunya o Espanya molta gent jove no fa aquestes activitats perquè no s’ho poden permetre.

Moltes nacionalitats organitzen també trobades amb gent del seu país, com per exemple la delegació de la Generalitat, el Casal Català i la Penya Barcelonista Berlin Culé. Fa il·lusió trobar-se amb gent catalana estant a l’estranger, ja que per uns moments s’enyora menys Catalunya. Fins i tot diria que s’ha d’anar amb compte amb el que dius parlant en català o castellà en llocs públics, perquè de vegades la gent t’entén!

A més a més, no havia vist mai un país amb tantes ‘lligues’ de tants esports diferents organitzades per gent que només fa esport per passar-s’ho bé. T’agradi l’esport que t’agradi, aquí pots trobar clubs i competicions en categories ‘hobby’ o ‘adult’, separades de les categories d’alta competició i pensades per gent que només practica l’esport per disfrutar una parell de cops a la setmana. En el meu cas, havent fet patinatge artístic sobre rodes durant molts anys, sempre havia volgut fer patinatge sobre gel. No em va costar gaire trobar un equip de patinatge sincronitzat, amb noies d’entre 22 i 45 anys, que tal com en el meu cas, no volien deixar de patinar pel fet de deixar la l’alta competició. I així, fins hi tot hem participat als Campionats d’Alemanya en categoria ‘Adult’, quedant subcampiones i properament participarem en la Copa d’Europa.

No obstant, tot hi sent estranger pots gaudir dels drets i avantatges que tenen els alemanys. Per exemple, aquí fundar una empresa o fer-se autònom, com va ser el meu cas, és molt més fàcil que a Espanya. No s’han de pagar quotes ni fer paperassa complicada, sinó que amb un parell de formularis ja en tens prou. Crec que aquest és un punt clau pel desenvolupament d’un país: posar facilitats per la creació d’empreses.

Però anar a treballar a Alemanya no és tan fàcil. A part de les baixes temperatures (fa gràcia sentir com els catalans s’alarmen quan arriben a -1 graus mentre aquí tothom fa vida normal quan estem a -15), és difícil trobar feina sense saber alemany. Últimament a Espanya s’ha dit molt que Alemanya busca treballadors i diverses persones m’han comentat que els agradaria venir. El problema és que si no parles l’idioma, o bé tens un perfil únic i molt especialitzat que et permet trobar una feina que no trobaries a Catalunya (generalment enginyers o tècnics), o bé hi ha tants internacionals que el fet de parlar altres llengües com castellà no et dona un avantatge (com et donaria el fer de parlar alemany o anglès vivint a Catalunya). En ocasions les empreses prefereixen a persones alemanes que parlin castellà que no pas a l’inrevés. Berlin també és un cas especial dins d’Alemanya, ja que no hi ha massa empresa industrial com es pot pensar, però és el centre de les start-ups d’internet, que estan actualment fent un boom. Així que si penseu emigrar a Alemany, recomano que abans feu algun curs d’alemany i si voleu anar a Berlin, prepareu-vos per entrar al món de les noves tecnologies!

Mireia Prat